diumenge, 30 de juliol de 2017

RETALES DE MI VIDA, FOTOS A CONTRALUZ...

Un pedacito de mí
Neus Sanz
Versus Teatre
27/07/2017



Sens dubte la Neus Sanz és una gran actriu i millor persona. Desprèn una tendresa intensa en el seu primer monòleg autobiogràfic Un pedacito de mi que està presentant aquests dies al Versus Teatre. Després de tant Grec amb magnífics i magnificents espectacles de tot format, s’agraeix una humil mostra d’humanitat a un teatre petit. La proximitat que ofereix l’espai ajuda a la intimitat que requereix el text. L’obra és un repàs de la seva vida a través de fotografies, instantànies que podrien ser la de qualsevol dels espectadors de la sala. D’aquesta manera la seva història se’ns fa propera i convida a reflexionar sobre la nostra pròpia vida, a rebuscar els nostres propis records, gairebé diria a participar en un ja no monòleg, sinó en un diàleg amb els espectadors. 



L’obra també és una reflexió sobre els canvis produïts a la societat en els últims trenta anys, sobretot les relacions essencials que ens marcaran tota la vida, parlo de les relacions familiars. En una època, la nostra infantesa, en que els nens érem una nosa moguda i sorollosa que se’ns podia dipositar impunement a la paperera del parc per a que ens estiguéssim quiets una estona. 

L’obra és així de simple, sense més pretensions que la de compartir una estona nostàlgica amb una dona, que derrama carisme. En acabat la funció, hom té la sensació que ja la coneixia d’abans i que ara se n’ha fet amiga. Si em permeten un “però” jo li proposaria a la Neus que aquest material tan entranyable que ha fet el lliuri a un bon director per a que l’acabi de  polir sense perdre’n la frescor que desprèn. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada