Here Comes your
Man
De Jordi
Cardellans
Teatre Gaudí
30/08/2020
El bullying és un
fenomen malauradament massa freqüent a les aules. I les conseqüències en deixen
una empremta que no s’esborra de per vida. L’abús per part de docents, com en els
casos de pederastia del Padre Lluís Tó i el Padre Pere Sala, els anys ’80 a dos germans de l’escola Jesuïtes-Sant Ignasi i el seu encobriment per part del’escola,
que van sortir a la llum tot just fa poc més d’un any. Quant de temps van estar
callant aquests dos germans! I els que encara no han gosat expressar-se! Però
també segueixen persistint actualment tants casos de bullying entre alumnes sovint
pel fet de trobar un cert amanerament en les formes de la víctima. A partir del
sil·logisme “si no t’agrada el futbol ets marica”. “Si ets marica (o diferent)
et puc pegar, o t’he de pegar”. Així, la víctima entra en un estat de terror,
soledat, confusió, impossible de defensar-se. Sovint no gosa denunciar els seus
agressors per por i quan ho fa, massa freqüentment no se l’escolta o bé no se
li fa cas, o inclús se’l responsabilitza del seu “mal”.
D’això parla Here
comes your man, un thriller on dos excompanys d’escola es retroben per a commemorar
la jubilació del seu tutor de l’escola religiosa on van cursar. En un ambient
aparentment distès mica en mica aniran apareixent la rancúnia, els somnis mai
realitzats, la frustració, la necessitat de complaure, la traïció, el sexe..., de
forma que resulta molt vivencial, pel seu realisme. Here comes your man és la història de venjança que tota víctima de
bullying li hauria agradat protagonitzar. A l’obra, la víctima és ara algú
amb èxit, peles i fama, l’agressor s’ha convertit en un pobre desgraciat. Ara
és el moment!
Al teatre Gaudí l’apropament
amb l’actor converteix l’escena en un perenne primer pla, on cada gest, cada
to, cada moviment l’obliga a estar al 100%, imprescindiblement just, exacte i
precís. Així estan els dos actors, Marc Ribera (Morales) i Sergi Cervera
(Torres) que s’entreguen amb una generositat i una emoció inusitades especialment
a la segona part quan la història agafa cos. Una impecable direcció de Raül
Tortosa i el mateix Jordi Cardellans ens apropa a aquest llenguatge gairebé cinematogràfic amb gran
precisió, i quasi absència de decorats o atrezzo. Teatre de text en estat pur,
on la única acció recau en la paraula i en el gest.
Una obra molt
recomanable.
En un moment de
tanta incertesa, el teatre segueix sent una opció segura d’oci que reconforta l’ànima.
La cultura és necessària!
