Un pedacito
de mí
Neus Sanz
Versus
Teatre
27/07/2017
Sens dubte la Neus Sanz és una gran actriu i millor persona.
Desprèn una tendresa intensa en el seu primer monòleg autobiogràfic Un pedacito
de mi que està presentant aquests dies al Versus Teatre. Després de tant Grec
amb magnífics i magnificents espectacles de tot format, s’agraeix una humil
mostra d’humanitat a un teatre petit. La proximitat que ofereix l’espai ajuda a
la intimitat que requereix el text. L’obra és un repàs de la seva vida a través de fotografies, instantànies que podrien ser la de qualsevol
dels espectadors de la sala. D’aquesta manera la seva història se’ns fa propera
i convida a reflexionar sobre la nostra pròpia vida, a rebuscar els nostres propis
records, gairebé diria a participar en un ja no monòleg, sinó en un diàleg amb
els espectadors.
L’obra també és una reflexió sobre els canvis produïts a la
societat en els últims trenta anys, sobretot les relacions essencials que ens
marcaran tota la vida, parlo de les relacions familiars. En una època, la nostra
infantesa, en que els nens érem una nosa moguda i sorollosa que se’ns podia
dipositar impunement a la paperera del parc per a que ens estiguéssim quiets una
estona.
L’obra és així de simple, sense més pretensions que la de compartir una
estona nostàlgica amb una dona, que derrama carisme. En acabat la funció, hom té
la sensació que ja la coneixia d’abans i que ara se n’ha fet amiga. Si em
permeten un “però” jo li proposaria a la Neus que aquest material tan entranyable
que ha fet el lliuri a un bon director per a que l’acabi de polir sense perdre’n la frescor que desprèn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada