KASSANDRA
De Sergio Blanco
Direcció Sergi Belbel
TNC Sala Tallers
24/10/2018
Sergio Blanco torna a jugar amb nosaltres, els espectadors,
dins d’un laberint d’emocions i sinceritat que remeten a l’antiga Grècia. I és
que sovint convé tornar a la tragèdia per a comprendre l’actualitat. Com deia
l’amic Carandell a les seves magistrals classes de literatura dramàtica: “És
que els grecs ja ho van explicar tot!” I és cert.
David Ruano
Després de Tebas Land, que vam poder veure al mateix TNC fa
uns dies, amb una (pretesa) autoficció on l’autor ens submergia en els
processos de creació i escriptura dramàtica, sobre el cas d’un parricida ple de
referències clàssiques, ara arriba a la sala tallers del TNC una espectacular
Kassandra, escrita anteriorment per un dels autors més aclamats de Llatinoamèrica,
Sergio Blanco.
Cassandra, la visionària incompresa, la incestuosa i l’esclava
Cassandra, la menystinguda i oblidada Cassandra. Cassandra la boja. Un
personatge a qui ni Sòfocles, ni Èsquil ni Eurípides ni cap dels grans clàssics
van gosar dedicar-li una tragèdia, com potser mereixia. No ha estat fins tres
mil anys més tard que el senyor Blanco, com un detectiu del Cluedo, ens l’ha
desvetllat amb una versió lúcida i arriscada. L’obra està servida en un anglès
macarrònic, apte per als no iniciats en la llengua de l’Imperi. Efectivament,
el text s’entén gràcies a la bona escriptura i la desimboltura d’Elisabeth Casanovas,
en un magistral paper de Kassandra, mescla d’ingenuïtat i savoir faire de qui ha trepitjat molts escenaris i porta la
motxilla de la vida força plena. No és el cas de l’actriu, jove, joveníssima
que sorprèn pel seu “desparpajo” i energia amb una direcció impecable de Sergi
Belbel. Un monòleg desproporcionat per un personatge desmesurat. I fràgil a la
vegada. Amb una innocència que la fa humana, tremendament humana. Un monòleg
d’una hora i mitja aproximadament, depenent de la resposta del públic, que ens
interpel·la.
Què és la comunicació es pregunta Sergio Blanco? Què és
necessari per a fer-se entendre? És la llengua la única eina per a comunicar-se?
Irònicament, Blanco acudeix als grecs, on l’acció recau únicament en la paraula,
per a demostrar que el llenguatge no és sinó un instrument més per a transmetre.
Un club d’alterne
de carreterea, el Club Odissey, és el marc de l’acció on una trans estrangera es
prostitueix i ens fa confidències del seu llarg camí per la vida. (Per bé que
no desvetlla com hi ha anat a parar). En la seva immensa soledat, en el seu profund
desarrelament, ens tracta d’amics, en un intent d’afecció in extremis. Salta espontàniament d’un tema a un altre, d’un estat
d’ànim a l’oposat en una temptativa d’oblidar, de fer-se comprendre, de comunicar,
de sentir-se acompanyada. Del sexe més sòrdid a la gelosia, l’abandó i sobretot
a la incomprensió. Si Cassandra no es va poder fer-se entendre en el seu
idioma, ara la Kassandra de Sergio Blanco ho farà en un idioma que no és ni el seu, ni el
nostre.
