CAL DIR-HO I ÉS DE JUSTÍCIA

EL METGE DE LAMPEDUSA
Xicu Masó
A partir de Llàgrimes de sal de Lidia Tilotta i Pietro Bartolo
Adaptació Anna Maria Ricart
Direcció Miquel Gorritz
Teatre Lliure
20/10/2017

Mentre el Sr. Rajoy cessa el Govern català en bloc i intervé els mitjans públics locals de Catalunya, mentre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez romanen en presó, mentre milers de ciutadans tornen a sortir pacíficament als carrers de Barcelona reclamant justícia..., vaja, mentre una revolució s’està fraguant a casa nostra, una notícia passa desapercebuda: almenys 50 morts en un atemptat suïcida a Kabul i 33 més a Ghor, ambdós atemptats a l’Afganistan [1].

Les víctimes d’atemptats a l’Afganistan, Síria o qualsevol país africà han de tenir tres xifres per a que tinguin un lloc destacat a la premsa europea. El terror a causa d’uns règims polítics sanguinaris o bé d’unes catàstrofes naturals desproporcionades aboquen milers de persones a abandonar tot el que tenen i són al seu país, per emprendre un pelegrinatge llarg, costós i incert cap a la Terra Promesa (Europa), en un periple on molts perdran la vida i tots, ho perdran tot.

Nombres, xifres, estadístiques sense nom de pila, sense cara, sense identitat fan que la ment occidental rarament pugui assimilar l’abast de cada una de les tragèdies que es produeixen diàriament. Un horror que des d’aquí se’ns fa difícil d’imaginar.

Per això és tan necessària la feina de Xicu Masó al Teatre Lliure amb el monòleg El metge de Lampedusa, basat en Llàgrimes de sal de Lidia Tilotta i Pietro Bartolo, periodista i el propi metge, amb una excel·lent adaptació d’Anna Maria Ricart i una eficaç direcció de Miquel Gorritz. Un monòleg d’hora i mitja on Xicu Masó dóna veu, cos i vida a Pietro Bartolo, el metge de Lampedusa, una minúscula illa a mig camí entre Sicília i Tunis, és a dir entre Àfrica i Europa. Lampedusa s’ha convertit en la última escala d’entrada a Occident per a molts refugiats. Bartolo els coneix, els ha tractat amb els rudimentaris estris del seu humil dispensari, i sobretot els ha escoltat. Per a ell, cada refugiat és una persona singular, amb una experiència esfereïdora, una història, un passat, un present i sobretot, amb un nom: la petita Jasmine, l’Anuar, l’Omar a qui el mateix Bartolo va acollir dins la seva família, la Sama, la Favour... Com en un zoom, Masó/Bartolo ens acosten aquestes realitats i ens les converteixen persones singulars per a que poguem entendre l’abast de cada tragèdia única. Però l'obra parla també de la vida dels conciutadans de l’illa, la infantesa, l'amor, la frustració de no poder fer més... Espurnes de vida que van destensant un relat commovedor que Xicu Masó ens serveix amb la seva inefable bonhomia.

Un relat necessari sobre el que es va basar Gianfranco Rosi amb el seu guardonat film Fuocoammare, que li va valer l’Ós d’Or al passat festival de la Berlinale. 

I és que tot va començar quan Xicu Masó va assistir a la conferència que va donar el mateix Bartolo el passat 28 de març al CCCB. Suposo que el va frapar. No és per menys. La podeu veure sencera a http://www.cccb.org/es/multimedia/videos/lampedusa-un-mar-en-llamas/226358 . A partir d’aquí va ser ell, en Xicu, qui va impulsar l’aventura del muntatge que ara presenta al Lliure fins el 12 de Novembre.

Una obra imprescindible que ens ressitua a un panorama mundial alarmant, ja que per a entendre millor qui som, necessitem conèixer altres realitats. No podem mirar cap a una altra banda. Ens diu Masó/Bartolo: és com el genocidi jueu durant la Segona Guerra Mundial, que quan es va acabar, la gent va dir que no en sabia res. La diferència és que ara sí que ho sabem.

Gràcies Xicu, gràcies Bartolo!

---

[1] Europa Press:

Aumenta a 50 la cifra de muertos por el atentado contra la mezquita del imán Zaman de Kabul

MADRID, 21 Oct. (EUROPA PRESS) - La Misión de Naciones Unidas en Afganistán (UNAMA) ha confirmado la muerte de al menos 50 personas en el atentado suicida perpetrado ayer en la mezquita chií del imán Zaman, en Kabul, la capital afgana. El atentado (...) ha dejado además otro medio centenar de heridos, en declaraciones recogidas por Tolo News. A ello hay que sumar otros 33 los muertos por otro atentado suicida en una mezquita suní de la provincia de Ghor, en un ataque supuestamente iba dirigido contra una autoridad local del partido Jamiat, según el gobernador de la región de Balj, Atta Mohammad Noor, que es un destacado representante de la formación aludida.