A MOSSEGADES

ELS GOSSOS
De Nelson Valente
La Villarroel
08/10/2020

Nelson Valente torna a la Villarroel amb un altre drama familiar intergeneracional. I un cop més és esplèndid, com ho va ser fa dos anys el seu El loco y la camisa. Aquest cop amb actors catalans de la talla de Mercè Arànega, Sandra Monclús, Joan Negrié, Albert Pérez. A Els gossos es contraposen els pares/sogres amb la jove i el fill. Dues parelles fartes de la vida que porten una existència infeliç, avorrida, fastiguejant però que d’una manera chejoviana, són incapaços de sortir-ne. El pare té anul·lada tota capacitat de canviar, i es refugia en un conformisme que dissimula xerrotejant dels gossos, dels veïns i de xerrameca buida. Alícia, la mare, s’amaga darrera un escapisme construït a base d’alcohol i de pastilles. Un cop més Mercè Arànega està incommensurable en la seva desesperada borratxera. El fill deixa fer, i qui dies passa, anys empeny. La única que sembla tenir un alè per a tergiversar tant d’ensopiment, tanta malenconia i tanta ràbia, és la jove Laura, que avui fa 40 anys. Serà suficient el seu cop de puny per a tergiversar les seves vides?

Teatre de text, sense cap artefacte escènic, ni músiques ambientals, ni canvis de decorat, ni càmeres ni projeccions en directe; teatre-teatre. Només paraula, ben escrita, ben presentada i ben interpretada. What else?

Construïda amb ironia a partir de moments aparentment quotidians, l’obra s’estructura a partir de quatre monòlegs de cada un dels intèrprets a quin més punyent, més veraç, més dur enllaçats amb situacions teixides a base de diàleg i silencis, que ens immersen en un món que no ens resulta tan llunyà. O és que no hem tingut algun cop la temptació d’engegar-ho tot a rodar i començar una vida nova, en un lloc nou? Els gossos produeix vertigen i crea un buit en l’espectador. Veient-la, un pensa en una gossera amb gossos rabiosos i salvatges bordant, atacant-se, mossegant-se. Grrrrrr!!!

Una obra per a perdre la por a la Cultura i animar-se a anar al teatre.