UNA MORT ÚTIL

AQUEST PAÍS NO DESCOBERT QUE NO DEIXA FRONTERES CAP DELS SEUS VIATGERS

AUTOR I DIRECTOR: ÀLEX RIGOLA
TEMPORADA ALTA - Teatre de Salt
22/11/2019

Alba Pujol haurà de representar Alba Pujol a l’espectacle Aquest país... “No és fàcil” confessa. A fe que no. Alba interpreta el que ha succeït a la realitat fa escassament uns mesos. Assistir el seu pare, Josep Pujol i Andreu, en l’últim tram en la vida, després d’haver-li diagnosticat un càncer terminal. On acaba el personatge i comença la persona és una fina, finíssima línia, que algun cop, malgrat l’extrema contenció de l’actriu, no pot remeiar, i es desdibuixa. Malgrat no és la intenció de Rigola que això passi, funciona i tal com ella es deixa anar en algun moment, bona part de l’audiència també ho fa. Pep Cruz, molt menys implicat personalment al drama, dóna veu al pare finat tot just fa un mes. Tot i que l’obra defuig del morbo de la situació, està latent en la ment de l’espectador la compassió i admiració per a la interpretació d’Alba Pujol. Àlex Rigola volia parlar de la mort en una peça que es veurà pròximament a la Sala Beckett dins del cicle Memento Mori, però li ha sortit una obra filosòfica sobre la vida. I és que segurament no podem concebre’n una sense l’altra. Rigola apareix en forma de preguntes projectades en una pantalla.  Preguntes que remouen. Preguntes sobre la vida i sobre la mort és clar, però també sobre l’amistat, sobre l’amor, sobre la feina, sobre la malaltia... Preguntes que segurament ens hem fet tots. Però les respostes intel·ligents i de vegades iròniques de Josep Pujol, en Pep, i sobretot pel fet d’estar a la recta final de la carrera, li donen un sentit i una profunditat tremendament concises, clares i contundents. Apareixen pinzellades de Shakespeare (la cita que dóna títol a l’obra), Hanke, Gil de Biedma i d’altres i una llarga entrevista del Dr. Benito, oncòleg que ajuda des de fa anys a afrontar la mort de manera més o menys digne i serena. Àrdua tasca.

L’espectacle és tot ell fruit del talent del seu creador i dels seus còmplices, absolutament elegant, quasi auster, intens i íntim. Fruit també de l’amor d’un pare cap a la seva filla i de la filla cap al pare; del respecte de Rigola cap als dos protagonistes i diria que també cap al teatre en estat pur. Sense artificis. Teatre de text i teatre d’idees.

Diu en Pep Pujol que voldria que la seva mort fos útil. Rigola ha aconseguit que ho sigui. Ens dóna una mica de llum a aquest misteri ineludible i alhora projecte l’Alba, en un dels papers més aconseguits de la seva carrera.

Espectacle imprescindible quan el presentin a la Beckett.