dilluns, 9 de novembre del 2020

LA CULTURA HA D'ANTICIPAR-SE A LES PULSACIONS SOCIALS

XERRADA A L'ENLLAÇ DE L'ASSOCICACIÓ PROFESSIONAL DE GESTORS CULTURALS DE CATALUNYA - APGCC 

05/11/2020
Teresa Petit

La cultura viu un moment VUCA  acrònim en anglès de Volatilitat, Incertesa, Complexitat i Ambigüitat), de procedència militar durant la Guerra Freda. Segons David Márquez Martín de la Leona al seu blog Zeitgeist http://www.etilem.org/

Coordenades a tenir en compte:

1. CAPITAL: els diners s’estan monopolitzant cada cop més; els grans són cada cop més grans i els petits es van quedant arraconats. No és un bon moment per a qui depengui d’aportacions institucionals. En aquestes circumstàncies qui podrà produir?

a.      Qui tingui capital suficient per a poder-s’ho permetre

b.      Qui s’ho prengui com una afició o un hobbie

c.    L’artista “lumpenproletari” (Esteban Hernández del Confidencialhttps://blogs.elconfidencial.com/espana/postpolitica/2020-05-09/cultura-pandemia-tecnologicas-concentracion-netflix_2587075/ ): ho té malament perquè l’Administració no estarà molt pendent d’ell i la gent cada cop té menys diners per a consumir cultura, alhora que les restriccions produeixen por als consumidors/públic.

b)  2. NEGOCI: el mercat es bifurca en dos grups que són grans companyies i la resta. Qui treballi per una gran companyia ho tindrà més fàcil que les productores independents.

    3. DIGITALITZACIÓ: Cal adaptar-se. No sabem si la convivència de formats: virtual/presencial ha vingut per a quedar-se o serà passatger. Ja havíem vist òperes i espectacles en streaming al cine que situen l’espectador amb una mirada privilegiada dins de l’escenari, amb angles impossibles, la preparació de l’actor, el camerino... Això és teatre? Potser pertany al món audiovisual.

Els intermediaris digitals creen noves dinàmiques de consum. ¿Què hagués passat si aquesta pandèmia hagués tingut lloc fa 10 o 15 anys, quan no hi havia banda ampla d’Internet? Com hagués afectat a educació, cultura, teletreball...? Nous canals de reproducció i consum: Spotify, Youtube, Netflix... La canalització de recursos produeix nous guanyadors i nous perdedors. 

a.  La part negativa és que el públic s’acostuma a consumir cultura des del sofà de casa a baix preu o de forma gratuïta i això provoca una desmonetització de la cultura. La gent té la sensació que allò virtual és gratuït, estem acostumats a pagar una quota baixa per a tenir accés a un catàleg immens de consum (pel·lícules, sèries, música), com podem posar en valor la nostra feina? Cada reproducció d’un podcast a Spotify suposa un cèntim per al creador i el teatre mai no és viral. 

b.   La digitalització en aquest moment és un mecanisme de concentració que estreny la resta de sectors i augmenta les desigualtats. 

La part positiva és que:

a.   El teatre es converteix en un producte més assequible, la gent pot veure teatre des de qualsevol banda com un hospital

b.  Es perd la centralitat de Barcelona especialment per a companyies, festivals i teatres d’altres bandes.

c.   Hem entrat en la intimitat de les cases de cadascú.

d.  Ha funcionat millor amb el públic més jove, aquell que no acostuma a anar al teatre. A través del teatre en streaming podem arribar a públic que abans no anaven al teatre.

e.  Oportunitat per a començar a pensar en dramatúrgies transmetia, hibridacions de formats. Potser ens hem de plantejar una nova eina, nova forma d’expressió que parteix del teatre sense ser-ho? Streaming? Radio teatre? Podcasts? Des d’un terrat a un altre, a distància, darrera d’una mampara, amb pantalla transparent com una màscara, per telèfon, per wapp...?

 

Anem cap a un model híbrid de streaming i directe. En la transmissió en directe, Streaming, és important que l’espectador entengui que és en directe. Com fer-ho? Amb interacció amb el públic. Ampliar la retransmissió amb un col·loqui o un post-funció. (valor afegit).

Algunes companyies utilitzen la plataformes per a realitzar el seus espectacles en streaming: (Scenicus o aranya zebra) facebook events, Scenikus (la primera plataforma que ofereix a Espanya entrades i accés «online» per a un nombre il·limitat d’espectadors a espectacles en directe, monetitzant cada entrada)

Aquest nou teatre en streaming també té un cost (escenografia, vestuari, dramatúrgia, i sobretot: un tècnic especialitzat en plataformes digitals) l'únic estalvi és en la mobilitat. Per tant, ens podem platejar vendre streaming a preu de bolo? ja que l’únic que la companyia s’estalvia es el desplaçament? Preu entrada: 15-20€ vs. Preu streaming 4-8€ (col·lectiu) encara que el 100% de la taquilla és per a la companyia, aforament il·limitat, però suposa una major precarietat.

Tot i la tecnologia i la inventiva de moltes companyies per a crear nous continguts per a ser emesos en streaming, no  acaba de funcionar perquè la gent prefereix anar al teatre de forma presencial que veure’l online la gent està cansada de pantalles: feina, reunions, cursos, pel·lícules i sèries... La gent vol corporalitat, presència... La prova és que les setmanes que durant la desescalada, quan els teatres han estat oberts la gent s’hi ha llençat (per bé que els aforaments estaven al 50 o al 70%).

La cultura no s’aturarà. És un sector molt dinàmic i necessari. La cultura és un bé necessari. Però baixarà el nivell de vida de qui la produeixi.

Què podem fer?

1.  Dividir els grans lobbies de distribució, tant digital, com física, creant petites estructures locals de difusió centrades en un valor afegit de qualitat, de proximitat d’atenció personalitzada..., com Filmin (Cinema d’autor) vs. Netflix (Gegant multinacional sèries mainstream), Amazon, HBO...

2.   Els moviments culturals reals no es limiten a crear, sinó que busquen o fabriquen noves vies de distribució i recepció que acaben donant lloc a nous valors de la creació.

3.  Exigir a les institucions un pla estratègic en quant al manteniment de la cultura, la seva producció i difusió. (Consellera Àngels Ponsa davant el 75% aforament a Madrid i tancament a Catalunya) Però alerta en basar la productivitat tenint per descomptat que l’Estat proveirà (model francès):

a.  Per una banda l’Estat té una idea, la seva del que és i ha de ser la cultura, que potser no és la que tenim els creadors i gestors culturals.

b.  En segon lloc:  l’Estat per tant decideix qui és subvencionable i quan i quina quantitat.

c.   En aquest moment el sector cultural no és prioritari. No ho és mai!

d.  L’Estat ha entès que el sector cultural no és més que la suma d’interessos d’una sèrie d’agents culturals i que sovint poc o res tenen a veure amb la cultura i amb el consumidor.

En aquestes circumstàncies, cal reorganitzar els interessos individuals i col·lectius amb noves coordinades i objectius, amb noves aliances i agents que reflecteixin el moment actual tan excepcional. Reivindicar la pluralitat de la cultura i sincronitzar-la amb la diversitat social a través de l’exercici cultural. Entrem en un nou paradigma amb una nova política de preus, que ens acosta a un nou públic. Pel fa a la creativitat estem parlant de creacions holístiques on la suma de les parts és més important que cadascuna d’elles, formules comunitàries on els rols dins de la companyia queden desdibuixats i potser és un moment de treure els diners del centre de les discussions i pensar en la creativitat. 

S’obre un període de reflexió en profunditat sobre el teatre que hem estat fent fins ara, el que volem fer a partir d’ara, en quin lloc respecte la societat ens trobem, com ens veu la societat, fins a quin punt reflectim la seves pulsacions, pors, alegries, somnis... Hem de buscar la manera d’arribar a la societat, organitzant-nos de forma col·lectiva com a sector. S’imposa una forma híbrida de recepció que obre la porta a noves formules d’expressivitat.

I no només la qüestió econòmica que evidentment és molt important, sinó també la dels creadors, intèrprets, músics: com i per a què assajar alguna cosa si no tens la certesa d’estrenar-la, si molt probablement et tancaran el teatre a mitja temporada o només estrenar com ha passat amb la Dona trencada al TNC, si amb la reducció d’aforament no sortiran el números ni per a la sala ni per a la companyia?

La cultura no és allò que els que ens hi dediquem volem que sigui, sinó el que la gent, els consumidors practiquen. Els factors externs provoquen un moviment a la roda. Els creadors i gestors culturals no podem ser els pessimistes que frenem una roda que està accelerant-se.  Potser és el moment de reflexionar i fer autocrítica humil. Hem d’inventar-nos un nou concepte. La situació es precipita, falta distància per a poder crear, per a poder produir i parlar del moment històric que estem vivint.

Hauríem d’abandonar el concepte “sector cultural” i actualitzar-lo per “societat cultural”, on gestors, creadors, consumidors estiguem junts. Fins ara cada creador estava pendent de la seva obra creient falsament que si era bona, sortiria endavant. Ja no podem parlar de “cultura de masses” sinó d’una multiplicitat de masses amb singularitat i identitat pròpies a qui subministrar de manera directa i personal els continguts culturals que necessiten. Hi ha una gran diversitat. Això implica canvi del qual cap sector, disciplina, model cultural, cap país n’està exclòs.

No tenim altre remei que adaptar-nos-hi

Hem estat educats en un món de la postmodernitat, l’hiper-consumisme on l’individu és tractat com a sobirà absolut en l’abundància perpètua. Cal una reflexió profunda en aquest sentit.

Amb la generació Tap (Josep Sala i Culell), filla de la fal·làcia del Maig del ’68, filla de la transició polítca espanyola on “tot estava per fer i tot era possible”, aquesta gent van copar tots els llocs de poder, també dins de la cultura, i es neguen a abandonar. (la fal·làcia del Maig del ’68 “La revolució divertida” Ramón González Férriz).

El pessimisme s’estén tant fàcilment com l’optimisme. Antonio Gramsci deia: «Sóc un pessimista degut a la meva intel·ligència, però un optimista degut a la meva voluntat». L’optimisme és una manera de viure. Els creadors i els gestors culturals ajudem a que l’engranatge de la societat funcioni. La cultura ha d’anticipar-se al futur de la societat, mai anar-li al darrera.

Xarxa de productores : https://xarxaproductores.cat/formacio/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada