MARS JOAN
TEATRE TANTARANTANA
31 de març 2016
Mars Joan és la segona obra de la jove companyia Dara i
també la segona del cicle de teatre el Cicló, que enguany presenta la seva
segona edició. I no va amb segones!
El Cicló és un cicle de companyies independents de teatre en
residència al teatre Tantarantana. Compten amb el suport de producció i té com
a objectiu crear un diàleg entre les companyies emergents, amb el públic i amb
la sala. Aquest any les companyies que hi participen són La Ignífuga, la
Calòrica, Companyia Dara, Col·lectiu La Santa i Cia. Casa Real, alhora que
organitzen altres activitats paral·leles com un concert, assajos oberts,
col·loquis que es presentaran del 2 de març al 25 de setembre. Es tracta d’un
projecte des del teatre Tantarantana que impulsa a la creació de joves
residents. Cada companyia amb el seu estil i manera de fer, totes
comparteixen el fet de ser joves, catalanes i experimentals.
La Companyia Dara està presentant Mars Joan. Una proposta que
parteix d’un fet real. El Projecte Mars One és una iniciativa de l’investigador
holandès Bas Lansdorp per enviar un grup de persones a viure al planeta Mart el
2026... Per a no tornar mai més a la terra! Sembla de ciència ficció, i la
comunitat científica mundial així ho veu, ja que creu que no hi ha la més
mínima possibilitat d’èxit, donat el cost del projecte i la tecnologia
necessària i inabastable avui dia. Per aconseguir sufragar el cost de 6000 milions
d’euros hi ha un reality show que patrocinarà el projecte, inclús proposen que
alguns dels candidats siguin elegits pel públic.
És a dir, que d’una aventura espacial, d’un 2001 odissea en
el espacio, d’un Kubrik, d’un 1984, d’un Georges Orwell, n’ha quedat un Gran
Hermano espacial. Ja fa un temps que el projecte ha quedat en evidència i s’ha
estimbat abans d’enlairar-se.
Però Roc Esquius es va fascinar amb el tema i ens el
presenta amb una versió teatral a mig camí entre el Reallity i el culebrot de
sobretaula de cada dia. Un home vol apuntar-se al projecte, però tal com està
presentat a l’obra, sembla que sigui perquè no suporta la seva insuportable parella.
És una raó de pes per a marxar a viure a mart? Hi ha una altra parella que els
fa de mirall i de contrapunt. S’endevina algun gag d’Isidre Montserrat entre
tanta xerrameca quotidiana, molt nostrada això sí. Però tot plegat acaba essent
un embolic de parelles sense més interès que la constatació que els alguns dels
nostres joves viuen en un etern post-adolescentisme benevolent, intrascendent i
entretingut. Un experiment que em sembla més antropològic que científic.
El Cicló és una lloable iniciativa del Tantarantana i només
és a base de molts intents com de tant en tant surt un que val la pena.
Dara, us animem a seguir treballant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada