PERFECCIÓ MATEMÀTICA

EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA
De Juan Mayorga
Direcció: Andrés Lima
Sala Beckett
23/01/2019

A l’inici de l’obra, un professor està corregint treballs. Veiem com riu de les poca solades que escriuen els seus alumnes. La gent, el públic, empatitza ràpidament amb el personatge que broda Sergi López i riu amb ell. Però jo, com a professora, ploraria. El Chico de la última fila parla doncs d’educació, i de mala educació, és clar. El títol i l’inici de l’obra apunten en aquesta direcció i promet. Però a l’escena següent, entra el tema de l’ètica en el camp de l’art, i més enllà aprofundeix en l’amistat, en les relacions de parella, en les de pares i fills, en el descobriment del sexe i del desig, en la soledat, en l’arribar en aquella edat al meridià de la vida on un no pot admetre en què s’ha convertit i vol fer un gir radical en la seva vida, en l’exposició de tres classes socials ben diferenciades: la classe mitja sòrdidament avorrida, autocomplaent i frustrada, la classe baixa sense escrúpols, víctima de la societat i els intel·lectuals, massa esnobs per a engegar cap pla de vida que els satisfaci... Però, Mayorga, no només ens submergeix en aquest ample espectre, mirall de la nostra societat, sinó que també explora en la forma del relat. L’obra també és una classe magistral d’escriptura dramàtica, on l’autor i el suposat autor dins de l’obra, el noi i el seu professor, es plantegen qüestions no tan bàsiques en l’escriptura com el punt de vista, l’enfoc, l’ús de les paraules, el ritme de les seqüències, l’expectativa que obre l’autor. Amb la precisió d’un bisturí, l’obra es va creant a mesura que l’anem veient en un joc metateatral. Efectivament, Mayorga aconsegueix allò que tots els autors pretenen i és que el lector/espectador es pregunti: Què passarà després? Com acabarà tot això?

Guillem Barbosa i Sergi López en un moment de l’obra. / KIKU PIÑOL / SALA BECKETT

Andrés Lima ha optat molt sàviament per aprofundir en l’essència dels personatges sense més artifici que l’acció i la paraula, en una mostra de teatre en estat pur que els actors broden a la perfecció. Així, uns i altres ens van destapant les successives capes que van apareixent en el relat i ens fan sentir allò que tant ens agrada: intel·ligents! Moltes gràcies a tots!