AMICI MIEI
Mario Gas
Teatre La Gleva
09/01/2019
Una catifa estampada, no cal que sigui vermella, poblada amb
tot d’andròmines degudament desendreçades formen l’escenari que bé podria ser
el menjador de Mario. Un univers des d’on aixecar el vol cap a un viatge que t’enlairarà
més amunt dels terrats de la ciutat.
Mario Gas, actor, director i ara gran rapsoda, fa un repàs
anàrquicament equilibrat per la poesia que li agrada, que ens agrada al teatre
de la Gleva, acompanyat al piano per Bárbara Granados. Ara canta, ara recita, ara llegeix contes... Tant
li fa, l’escoltem embadalits i ens deixem endur pel balanceig de la ironia, de
la reflexió, del sentit de la vida i de l’amor. Mario ens embolcalla i deixem
que ens acariciï l’ànima. I tot d’una, volant volant en aquesta catifa ataconada
de trastos, com un Al·ladí, ens sentim en comunió. Hi ha qui volarà cap al seu
primer amor, o bé l’últim, o bé el definitiu..., hi ha qui recordarà aquella
nit de borratxera que estranyament va acabar amb un poema de ves a saber qui en
una mansarda de la ciutat...
No sé si som o no som amics amb Mario, però durant uns instants,
alguna cosa ens uneix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada