MENDOZA
LOS COCHOLOS TEATRO
Direcció Juan Carrillo
Teatre Canal /Centre d’arts escèniques Salt
Festival Temporada Alta
La companyia mexicana Los Colochos Teatro presenten l’espectacle
Mendoza, una adaptació lliure de Macbeth, a la sala Canal de Salt dins del
Festival Temporada Alta. Venen avalats pel primer premi Almagro OFF 2014,
presidit per Carme Portacelli.
Teatre en estat pur. Un escenari en forma d’arena, amb el
públic al voltant de l’escena, per així implicar-lo i fer-lo partícip, vestuari
de carrer, joc de llums senzill. L’escenografia? Quatre cadires plegables de bar i una taula, una tela blanca que serveix
tant de vel, com d’estovalles de taula, com de marc... Màscares artesanes
que utilitzen tant actors, com públic. Tot plegat pot recordar els inicis del
Teatre Independent de Catalunya, quan la imaginació i el compromís superaven en
escreix els pressupostos de qualsevol companyia: el Joglars, Comediants...
I és que a Juan Carrillo, director de Los Cocholos, i als
seus magnífics actors no els fa falta res més per adaptar la tragèdia de
Macbeth en el context de la Revolució mexicana utilitzant un llenguatge culte i
canalla alhora, que recorda la musicalitat del text de Pedro Páramo de Juan
Rulfo farcit de metàfores que fan somriure l’espectador. Text, talent i molta
feina que han realitzat Los Cocholos assajant l’obra a cases particulars i
recollint les opinions de “la gent del carrer”, és a dir, dels qui no estan
avesats a l’obra de Shakespeare, ni al teatre en general.
Carrillo amb Antonio Zúñiga, s’han pres algunes llicències de
l’original de Shakespeare que funcionen a la perfecció, com la inclusió del personatge de la criada, una encertada Erandeni
Durán, que acosta la tragèdia “al pueblo llano” i dóna vetes d’humor al drama. O
la de reduir les tres bruixes de Macbeth a una sola, una mena de santera caribenya amb gallina i tot, interpretada
per la mateixa Lady Macbeth (Mónica del Carmen), ja que no és ella la
instigadora del funest desenllaç? O la de convertir el rei Duncan en l’ideòleg
de la Revolució mexicana, el general Montaño.
Matant el tirà Mendoza (Macbeth), que encarna l'objecte de distorció per a la comunitat, la tragèdia conclou amb final feliç. Hi ha catarsi, hi ha alliberació. Podem marxar tranquils a casa, ja que tot i el sacrifici, hem liquidat el monstre. Acaba l'espectacle amb el públic dret aplaudint entusiasta i brindant amb una Coronita a les mans.
Però de camí, sentim a les notícies que centenars de milers de persones s'han manifestat avui un cop més pacíficament per a reclamar la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presos polítics a l'Europa del s. XXI. I pensem que potser una revolució s'està fraguant a casa nostra. No, a casa nostra no s'ha mort el monstre, que segueix viu i maldant.
Però de camí, sentim a les notícies que centenars de milers de persones s'han manifestat avui un cop més pacíficament per a reclamar la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presos polítics a l'Europa del s. XXI. I pensem que potser una revolució s'està fraguant a casa nostra. No, a casa nostra no s'ha mort el monstre, que segueix viu i maldant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada