El bramido de Düsserdof
Sergio Blanco
Temporada Alta
18/11/2018
Diu Sergio Blanco que ell escriu autoficció no perquè s’estimi
a ell mateix, sinó perquè vol que sentir-se estimat pels demés. Al bramido de
Düsserdorf, aquesta autoficció es tradueix en un personatge central, Sergio
Blanco, que assisteix els últims dies de vida del seu pare a la ciutat de
Düsseldorf, lluny de casa. I hi ha anat per tres diferents possibilitats que li
permeten indagar tres temes cabdals en la seva obra: l’ètica en l’art, els
límits de la sexualitat i la recerca de déu. Així, amb el tema central de la
mort del pare, planteja tres possibles escenaris: ell és Düsseldorf per a la
inauguració d’una exposició sobre el Vampir de Düsseldorf, un famós assassí en sèrie
de la ciutat de principis del s. XX; per a escriure el guió d’una pel·lícula
porno amb una productora al límit de la legalitat; i per a convertir-se al judaisme
a la gran mesquita de Düsseldorf. Aparentment, tres temes, quatre comptant la
mort del pare, inconnexes i tremendament profunds per a plantejar-los en un sol
espectacle. Però Blanco els planteja i lliga entre sí de tal manera i amb una
desimboltura tan desacomplexada, tan directe i tan documentada que flueixen, de
la mateixa manera com flueixen els nostres pensaments d’un tema a un altre
sense solució de continuïtat. Sense saber com tot agafa sentit en un entorn
tèrbol, gens fàcil, que embolcalla l’espectador. La intel·ligència de Sergio
Blanco encomana el públic de manera que ens permet, ens obliga a emplenar els
buits que ell deixa a propòsit al seu text per a que els emplenem amb les
nostres pròpies experiències vitals.
Un escenari gairebé buit, blanc com una habitació d’hospital,
amb una pantalla que revela frases, imatges i els capítols o bramuls de l’obra
acompanyen tres magnífics actors, amb una música (sempre important en l’obra de
Blanco) que ens remet a la nostra història i tres magnífics actors, que
elegantment presenten, viuen o reviuen uns moments crucials de la vida, o la
suposada vida, de Sergio Blanco. Al final només queda una pregunta: on és la
mare?
