divendres, 23 de novembre del 2018

DE BONES INTENCIONS L’INFERN N’ÉS PLE


LA BENVINGUDA
De Marc Guevara
Companyia Obskené
Sala Beckett
16/11/2018

Apareix al diari la notícia “Una activista catalana s'enfronta a cinc anys de presó per voler ajudar un jove refugiat a sortir de Grècia” (Diari ARA https://www.ara.cat/internacional/activista-catalana-enfronta-refugiat-Grecia_0_2129787179.html) i un es pregunta sobre la licitud d’accions bens intencionades, sobre els límits del poder judicial, tan desacreditat i per diferents raons durant els darrers mesos, i sobre els límits de l’egoisme o de la intromissió. Sovint, a les xerrades amb activistes i cooperants, sorgeix l’obligada pregunta: i què hi podem fer nosaltres? Fins on podem col·laborar en el curs dels esdeveniments que a totes totes percebem com a injustos? I aquestes intencions, fins a quin punt són interferències no ambicionades per a qui les percep? Europa ha blindat les fronteres per a que els refugiats no hi pugui penetrar. Hi ha cooperants que es salten la legislació i com autèntiques Antígones, segueixen una altra llei, la llei de la Naturalesa, de la moralitat, més enllà de la legalitat, acollint malgrat tot. Han de pagar per això?



Marc Guevara es qüestiona i ens ho qüestiona els límits de les bones intencions a la La Benvinguda. Una activista torna a casa després d’un voluntariat acompanyada de la Tahiya, una dona refugiada que ha “adoptat” contravenint les regles establertes per l’establishment occidental. La presència fora d’escena (Obskené) de la refugiada transformarà la vida de la parella i posarà al descobert qüestions ocultes dins la intimitat de la parella, com de la societat. Un plantejament impecable desenvolupat amb un mestratge que oculta la curta carrera com autor de Guevara.

Una primera part impecable que al meu tendre s’embolica a partir d’un incident que té lloc a la meitat de l’obra. Un sòlid repartiment amb Marta Gayarri i Santi Ricard, juntament amb una direcció acurada de Mònica Bofill acompanyen la peça que, els asseguro, deixa estela en el pensament de l’espectador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada