STRIPTEASE D’ISABELLA ROSSELLINI

LINK LINK CIRCUS
ISABELLA ROSSELLINI
Co-dirigida per Guido Torlonia
Teatre Akadèmia
14/03/2018
 

Isabella Rossellini es despulla al Teatre Akadèmia de Barcelona durant els propers quinze dies. Però tranquils, que això no faci pujar la bilirubina dels mitòmans! Ho fa en una amable conferència apta per a alumnes de quart d’ESO, on explica la (superada) teoria de les espècies de Darwin i d’altres estudis posteriors. Rosellini ens parla del seu amor pel regne animal i ho fa acompanyada de Peter Pan, Pan per als amics, el seu gosset ensinistrat. Bon nom per a un animal domèstic, infantil i juganer, creat per i per a benefici dels homes. Pan acompanya a Rossellini, aquí mestra de cerimònies, en primícia al teatre Akadèmia.

En el seu espectacle-conferència, Rossellini ens parla de la capacitat de comunicació de les balenes, de les abelles i dels ocells, amb un ressò de documental de la segona. I també ens parla de la capacitat d’aprendre i transmetre allò après que tenen tants animals, no en diem d’això cultura? Tot plegat per a demostrar que la distància entre els animals i les persones és ben estreta. Rosellini s’esplaia en una conferència on hi veurem més divulgació científica que teatre. Resulta més interessant que emocionant.

La vida ja no és el teatre de Calderón. Amb Rossellini, és un circ, un petit circ encantador i simpàtic, amable i entretingut. La filla d’Ingrid Bergman i Roberto Rosellini, ex-parella de Martin Scorsese, David Lynch, Gary Oldman... és a dir, la captivadora Isabella Fiorella Elettra Giovanna Rossellin, o senzillament Isabella Rosellini, impregna de charme i de savoir faire el petit teatre Akadèmia amb un domini de l’escenari i una elegància que li és “natural”, o potser és apresa?

Isabella Rosellini! De jove encisadora, de gran encantadora.

DEL NO RES EN FAN UN MÓN

INESTABLE
Companyia Sutottos
Andrés Caminos i Gadiel Sztyk
Sala Villarroel
13/03/2018

Qualsevol excusa, qualsevol petit entrebanc serveix als Sutottos per a treure’n suc. Un suc hilarant i inofensiu que ens fa petar de riure. Una porta mal tancada, una trucada de telèfon, els records d’infantesa, un penjador, una taca d’humitat a la paret..., és igual, ells en treuen profit i en munten una història repleta de gags divertidíssims a la manera argentina, és a dir amb molta làbia. Xerren i xerren i criden i canten i gesticulen i fan tot el necessari per arrancar-nos de les nostres butaques i guanyar-se el seu propòsit: fer-nos riure. I ho aconsegueixen. A fe que ho aconsegueixen!

El fil conductor d’Inestable és la por, les diferents fòbies que descontextualitzades i exagerades resulten ridícules: des del pànic escènic, a la hipocondria. Pors físiques, pors socials i pors metafísiques... Totes les pors imaginables carregades poesia i comicitat. Però és que a demés, Andrés Caminos i Gadiel Sztyk, els dos integrants de la companyia, utilitzen un humor intel·ligent i tal com se’ns encomana el seu riure, també se’ns encomana la seva intel·ligència i el seu enginy. El seu humor parteix de l’absurd més pur, més clownesc i gosaria dir més beckettià. Amb aquell transfons tràgic que tot bon clown ha de tenir. Venen avalats amb diferents premis, l’últim la Bienal de Arte Joven de Buenos Aires (2015). Si l’any passat van riure amb l’Othelo de Gabriel Chamé Buendia, també a l’off de la Villarroel, no es perdin ara Inestable de Sutottos

Afanyin-se! Només seran dues setmanes en sessió golfa a la Villarroel, després viatgen a Madrid i finalment tornen a Sant Cugat. Deixin tot el que estan fent i comprin ara mateix les entrades per assegurar-se el tanto. Quin bon rotllo! Buààààà!!!  

“MÁS CORNADAS DA EL HAMBRE”, o no?

BULL
De Mike Barlett
Direcció Pau Roca, Productora Sixto Paz
Sala Villarroel
12/03/2018

“Vostè és dels que toregen o dels que són torejats?” Amb aquestes paraules en off comença la comèdia Bull de Mike Barlett. Una obra sobre el mobbing (assetjament laboral) amb estructura d’una corrida de toros (per què ho hem de traduir tot? Cursa de braus??), a ritme de passo doble (o pas doble?).

Tres treballadors preparen una reunió amb el director qui decidirà que un dels tres ha de marxar, vaja, que el farà fora. Acomiadament improcedent, per dir-ho en termes jurídics. I és que com diu Tony, un dels tres candidats, "la crisi ha servit per a fer neteja de treballadors a les empreses". De res li servirà a Tomas estar ben preparat, ser competent, parlar idiomes i tenir tot tipus de titulacions, si finalment el que compta és com va vestit i el seu background. Si ets pijo o ets bonica, et quedes, si només treballes bé, te’n vas. Això és així. A la suposada empresa que representen i a tants d’altres llocs. La comèdia exagera la crueltat dels dos competidors (toreros) contra el desesperat toro per arrancar el riure del públic. Quatre grans actors, Joan Carreras com a Tony, un dels escollits per a quedar-se; Mar Ulldemolins com a noia despietada i un Marc Rodríguez fantàsticament desemparat, són els tres candidats que juntament amb el director, David Bagès, ens conduiran al centre de l’antiempatia, la mentida patològica i l’abús. El director adverteix a Tomas: “pots demandar-me però si guanyes et faré la vida tan impossible que preferiràs haver marxat, i si perds apareixerà al teu expedient i no tornaràs a trobar feina”. Així de protegida estan els treballadrs a qui fan mobbing. De manera que, tot i que s’han disparat les denúncies en un 60% en els últims anys, menys del 5% de casos surten a la llum i d’aquests només són atesos el 10%. Pau Roca, fundador de l’eclèctica companyia Sixto Paz, dirigeix l’obra amb precisió per a fer-nos viure situacions inverosímils, o no tant, que es produeixen, o es podrien produir, cada dia a tantes empreses del nostre país.

Si vostè és dels qui toreja, li semblarà una comèdia fina, actual, divertida i distreta. S’ho passarà d’allò més bé i creurà que tot plegat és una ficció.

Ara bé...

Si vostè és dels torejats, sentirà una agror a l’estómac que li congelarà els inicials somriures i pot ser que ni tan sols el deixi dormir.

Bona sort!