VASELINA
De Gabriele di Luca
Direcció Sergi Belbel
La temporada de Focus a la Villarroel arrenca amb Vaselina
de Gabriele di Luca, un jove italià amb força guardons a l’esquena a qui agrada
gratar els baixos fons urbans de qualsevol ciutat del món (occidental). Amb una
producció de la Sala Trono Armanyà de Tarragona, l’àcida comèdia que dirigeix solventment
Sergi Belbel, presenta cinc personatges estripats, desencisats, frustrats,
desconcertats pel seu entorn immediat i per la societat.
Dos amics tenen una plantació de marihuana a casa per a
ajudar el poble mexicà oprimit pels EEUU. En Charlie (Artur Busquets) és un
militant naturalista i en Fil (Joan Negrié), un noi ressentit amb una mare
ludòpata (magnífica Lluïsa Castells, un cop més). Apareix a l’apartament una
noia (Karin Barbeta) amb un greu problema d’autoestima i el pare de família
(Joan Miquel Reig), que torna després de vint anys convertit en dona i membre
d’una secta d’obscurs objectius. Tots ells una colla de perdedors de manual desesperadament
solitaris cercant sortides tan inusitades com actuals.
Luca no deixa cap vici de la nostra societat sense atacar,
fer-ne mofa, ressaltar i, vet aquí el valor de l’obra: els cobreix amb una
pàtina de tendresa, com si de vaselina es tractés. Amb un format de sit com
televisiva, les escenes es succeeixen i avancen cap a un final gens concloent
que dóna la sensació d’un quadre en la vida de..., tanta gent. Una crítica
agre-dolça d’una societat descarnada, deshumanitzada i perduda.
La quantitat de temes que s’aborden a l'obra, tenen el factor comú
de la comicitat amb un llenguatge políticament incorrecte. Però és que la política,
és correcte? La realitat és correcte? Si així fos, potser no caldria escriure sobre
ella. Sense anar més lluny, avui, Diada Nacional de Catalunya, l’ex-conseller Santi
Vila afirma a La Vanguardia que els catalans hauríem de viure satisfets per
haver aconseguit el màxim benestar possible. Quin cinisme! Serà ell! Però això
és només una petita mostra de la hipocresia, el desconeixement i l’estupidesa de molts dels nostres dirigents.
Amb comentaris com aquest, la mala llet de Luca resulta necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada