MDLSX
Motus
Theatre
Mercat de
les Flors
21/07/2016
Si els conceptes hibridació, conflicte i creació són els
tres eixos que marquen les coordenades del 40è festival del Grec, cap
espectacle els uneix de forma tan explícita com MDLSX de la companyia Motus.
Analitzem-los:
1. HIBRIDACIÓ:
Tant en el contingut com en la forma. Les
fronteres d’ambdós conceptes queden desdibuixades i qüestionades. Un espectacle
multimèdia on el tema tractat és precisament les fronteres de la identitat.
a)
HIBRIDACIÓ
EN EL CONTINGUT: L’espectacle parla
dels límits de la pròpia identitat sexual. Extensible a tantes altres
identitats, com la identitat nacional. On acaben els límits de la feminitat i on
comença la masculinitat? Una forma primigènia d’identificació suportada per les
teories de les filòsofes feministes Judith Butler “la sexualitat, lluny de ser
quelcom natural, és, com el gènere, quelcom construït” i de Braidotti que
introdueix el concepte d’identitats nòmades i fluïdes, múltiples i sense fronteres.
L’espectacle glossa teories de filòsofs com Jacques Derrida, fill de la generació
del ’68 i creador del concepte de desconstrucció per a resignificar paraules
com Queer, que passa de tenir connotacions despectives per a simbolitzar l’alliberament
de dignitat homosexual. O Foucault a Els anormals per a indagar en el concepte de
monstruositat, entès com a quelcom diferent a la resta. Hibridació també en la
dramatúrgia que intercala aquests conceptes amb la vida de la protagonista.
b)
HIBRIDACIÓ
EN LA FORMA: amb una estètica afterpunk, el monòleg que presenta Sílvia Calderoni (co-autora de la peça), beu d’una
llista molt ben seleccionada de 22 temes que van dels Smiths a The Cramp,
passant pels Talking Heads o Rodrigues. Símbols, quasi himnes, d’una generació
que ara es troba entre la quarantena i la cinquantena. (No vull ni pensar què
deuen haver costat els drets, en cas que els hagin adquirit...). És ella i
només ella qui ens fa de DJ amb un portàtil on podem veure la llista tipus Spotify
així com també fa de VJ punxant els vídeos que veiem a la pantalla que
presideix l’escenari on hi apareixen tant imatges de vídeo-art, com antigues
filmacions de la seva pròpia infància. Un espectacle doncs, amb màxima
hibridació i multidisciplinari.
2.
CONFLICTE:
la diferència, l’anormalitat esmentades, el sortir-se de les normes, dels
paràmetres establerts per la societat, creen un refús. Potser perquè és
precisament aquest rebuig el que uneix als benpensants i els fa un grup uniforme,
sòlid i segur. El diferent és perillós, perquè la seva raresa posa en dubte la unitat
del grup. Se l’ha d’excloure perquè és un... MONSTRE! MDLSX parla de l’individu
diferent, del monstre, i ho fa en primera persona. De forma molt emotiva, Silvia
Calderoni, ens parla del conflicte que viu al sentir-se fora del comú.
3.
CREACIÓ:
Enrico Casagrande i Daniella Nicolò, directors de la companyia Motus Theatre que
ja ens va visitar a les passades edicions del Grec 2009 i 2012, fan un teatre
compromès que té com a missió facilitar el diàleg en assumptes crítics i
utilitza l’art per a crear aliances entre els diferents segments de la
comunitat, segons exposen a la web http://motustheater.org/.
La seva forma de treball parteix de la improvisació. En aquest cas de la pròpia
biografia de la musa de la companyia, en un acte catàrtic, que al meu entendre resulta
la part més confusa de l’espectacle. Si bé l’espectacle és un vestit fet a mida
de la performer, amb un físic androgin, em semblen molt més interessants les
aportacions filosòfiques i socials que envolten el tema central de la identitat
i de la tolerància i que li donen una rellevància que transcendeix les
fronteres, autèntic motiu de l’espectacle.
Un espectacle que gosa parlar de la llibertat de ser i obre una profunda reflexió sobre la primera pregunta: qui sóc jo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada