CIRCUS KLEZMER
Teatre Grec
21/06/2016
El Circus Klezmer s’acomiada dels escenaris i ho fa amb una
sola funció al teatre Grec a la Barcelona que el va veure néixer fa dotze
anys. Pocs espectacles de circ han tingut una vida tan llarga i tan intensa com
la seva. I quan un els veu, ho entén!
Adrian Schvarzstein, provinent del Circus Ronaldo de
Bèlgica, n’és l’alma matter. Diu que es va inspirar en les pintures de Chagall
i la música klezmer de l’Europa de l’Est per a crear-lo.
Des de l’entrada a l’espai, s’instal·la un somriure als
llavis de cada espectador que no l’abandonarà fins una bona estona després de l’espectacle.
Un grup de músics (acordió, violí, clarinet i percussió)
reben els espectadors en un entorn escenogràfic que representa un barri d’una
petita ciutat rural allunyada en el temps i en l’espai, però allotjada dins
nostre com un record propi o com un conte. Els actors deambulen entre el públic
arrencant les primeres rialles i convidant-los a un joc que beu de la picaresca
de la Commedia dell’Arte. Una estètica que ens recorda els films d’Emir Kusturica
amb una música que també té sons de Goran Bregović.
La història és simple i no per això menys eficaç. Parlem de
teatre dins del circ o de circ dins del teatre? Tant li fa! Un teatre/circ molt
visual i popular i que té el seu origen al carrer i en la festa. La quarta
paret es trenca sovint acostant el públic a l’escena, inclús convidant-lo a
pujar-hi, com el noi que convertiran en un músic més de la banda, o la noia de
qui el foll se n’enamorarà. Tot plegat desemboca a una gran celebració: unes
noces.
Els personatges estan ben dibuixats i s’expressen en un
idioma desconegut barreja d’hebreu i inventat que en boca d’ells se’ns fa entenedor.
Els innamorati, un amatent malabarista (Emilian Sánchez) i la bella trapezista (Eva Szwarcer) mostren el seu domini de la tècnica amb un virtuosisme commovedor. Però són els tres clowns qui s’emporten els majors aplaudiments.
La veïna amb gran caràcter, una Cristina Soler que ens obsequia amb un
anti-stritease que és un dels high-lights de l’espectacle. Genial! L’altre
moment hilarant és la borratxera que agafen els homes: el seu marit, un fantàstic
Marcel Escolano (Los Galindos) i sobretot un Adrian Schvarzstein, que es reserva
el paper de foll del poble i el broda. Senzillament brillant!
I per acabar la festa ens obsequien amb la música de la Cacophonic Galt Kosher Orkestar. La gent surt a ballar i els nens i nenes corren a l'escenari per a recollir els caramels que hem llençat, com a les festes de Sant Medir.
Una espectacle per gaudir. Quin bon rotllo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada