COMENÇA L’AVENTURA!
ELS PERSONATGES
Àrea de servei Porta Catalana. Hora: 3:00 AM. Dos cotxes
atrotinats amb adhesius que diuen: Caravana Intercultural; Festival Sahel
Ouvert; Peintures Arcol, Royal Air Marroc i d’altres sponsors, s’aturen. Del
Renault 21 amb més de 300.000 km. a l’esquena en surten la Julie, una
realitzadora de reportatges amb la seva amiga Mathilde, dissenyadora gràfica i
un cambrer temporer a Cannes, en Xav. Del Citroën 504, model no t’hi fixis, que
ha costat 150€, en surt la Clémence, una acordionista que fa d’animadora
sociocultural i una actriu professora de cicles formatius a Barcelona. Servidora.
Ens hem conegut el dia abans a casa on hi han fet nit,
refugiats de l’hivern europeu. Durant tot el dia hem esperat notícies d’Alexis,
l’artífex de la Caravana, un treballador de la SNCF i amant de l’aventura.
Arriba poc més tard en el seu flamant 405 dels anys ’50 i un carburador nou que
ha comprat d’ocasió d’algun vehicle de la segona Guerra Mundial i li ha permès
arribar, per fi, a Catalunya. Al cotxe hi porta l’Oshid, una jove índia de 21
anys, estudiant de màster d’empresarials a Lyon. Seguint-lo de prop, ve el quart cotxe de la Caravana, un Mercedes amb el Lagdar, un algerià autèntic mag de la mecànica de combustió, qui ha
possibilitat aquest canvi de carburador in extremis, tan sols a 200km. del punt
de partida, París. El viatge serà llarg.
Es saluden els 8 components inicials de la Caravana. Més
endavant, ja a Marroc es trobaran amb Mattieu, un antropòleg afincat a Guinea; la
Véro, Max i Jean Baptiste, estudiants de
turisme solidari a la Sorbona de París; Hassan, un tuareg encantador que ens
convida a un tagine a casa seva, un jove autoestopista marejat que fa un tros
de trajecte amb nosaltres per anar a lliurar el seu CV a bars i restaurants de
Marrakech; Adjid, el president de pintures Arcol que financia gran part del
projecte; i ja a Senegal s’ajunten a la Caravana, una companyia de teatre de
Saint Louis, i qui es presti a participar d’aquest projecte solidari amb base
pedagògica. Un amalgama de personatges heterogeni, de diferents procedències geogràfiques,
culturals i socials però amb un objectiu comú, el d’establir un diàleg entre un
i un altre continent.
Ens saludem, prenem un cafè, ja que la nit serà llarga. Ens
esperen una conducció de 20h fins Algeciras per agafar el ferri cap a Ceuta. La
Caravana no passa de 80 per hora i fem nombroses parades tant per la rutilant
mecànica dels cotxes, com per les necessitats peremptòries i les necessitats místiques de Ladgar i els 5 precs diaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada