ARA ÉS EL MEU MOMENT!

Here Comes your Man
De Jordi Cardellans
Teatre Gaudí
30/08/2020

El bullying és un fenomen malauradament massa freqüent a les aules. I les conseqüències en deixen una empremta que no s’esborra de per vida. L’abús per part de docents, com en els casos de pederastia del Padre Lluís Tó i el Padre Pere Sala, els anys ’80 a dos germans de l’escola Jesuïtes-Sant Ignasi i el seu encobriment per part del’escola, que van sortir a la llum tot just fa poc més d’un any. Quant de temps van estar callant aquests dos germans! I els que encara no han gosat expressar-se! Però també segueixen persistint actualment tants casos de bullying entre alumnes sovint pel fet de trobar un cert amanerament en les formes de la víctima. A partir del sil·logisme “si no t’agrada el futbol ets marica”. “Si ets marica (o diferent) et puc pegar, o t’he de pegar”. Així, la víctima entra en un estat de terror, soledat, confusió, impossible de defensar-se. Sovint no gosa denunciar els seus agressors per por i quan ho fa, massa freqüentment no se l’escolta o bé no se li fa cas, o inclús se’l responsabilitza del seu “mal”.

D’això parla Here comes your man, un thriller on dos excompanys d’escola es retroben per a commemorar la jubilació del seu tutor de l’escola religiosa on van cursar. En un ambient aparentment distès mica en mica aniran apareixent la rancúnia, els somnis mai realitzats, la frustració, la necessitat de complaure, la traïció, el sexe..., de forma que resulta molt vivencial, pel seu realisme. Here comes your man és la història de venjança que tota víctima de bullying li hauria agradat protagonitzar. A l’obra, la víctima és ara algú amb èxit, peles i fama, l’agressor s’ha convertit en un pobre desgraciat. Ara és el moment!

Al teatre Gaudí l’apropament amb l’actor converteix l’escena en un perenne primer pla, on cada gest, cada to, cada moviment l’obliga a estar al 100%, imprescindiblement just, exacte i precís. Així estan els dos actors, Marc Ribera (Morales) i Sergi Cervera (Torres) que s’entreguen amb una generositat i una emoció inusitades especialment a la segona part quan la història agafa cos. Una impecable direcció de Raül Tortosa i el mateix Jordi Cardellans ens apropa a aquest llenguatge gairebé cinematogràfic amb gran precisió, i quasi absència de decorats o atrezzo. Teatre de text en estat pur, on la única acció recau en la paraula i en el gest.

Una obra molt recomanable.

En un moment de tanta incertesa, el teatre segueix sent una opció segura d’oci que reconforta l’ànima. La cultura és necessària!