AMOUR FOU

ELS SOMNÀMBULS
De Llàtzer Garcia
Espai Brossa
17/10/2020 

Llàtzer Garcia s’inspira en l’obra Design for Living de Joël Coward per a reenvintar-la amb molt d’encert a Els somnàmbuls. L’obra de Coward va tenir tant d’èxit que un anys després, el 1933 Ernst Lubitsch la va portar al cinema amb un Gary Cooper joveníssim. Avui dia la pel·lícula resulta un tant passada de moda al meu entendre i en tot cas no és de les millors d’aquest director. Però traspua allò que Garcia ha sabut recollir i transformar meravellosament bé i és un esperit de llibertat, d’amour fou en un trio amorós que no troben el seu lloc a la societat. Només junts, els tres, podran sobreviure en  un microcosmos inconformista, rebel, juganer i també una mica immadur. Segurament no és casualitat que si bé l’original es va estrenar a Broadway durant els deprimits anys ’30, post crack del ’29, ara, als anys 2019-20, post crisi del totxo i en plena pandèmia, aparegui la versió catalana. Difícilment l’obra escandalitzarà avui dia, com ho va fer fa gairebé 90 anys. Però la perícia de Gracia ha estat no només forçar o modernitzar la moralitat o millor dit l’amoralitat de la peça, sinó immiscir-se en la psicologia dels personatges. Per què són així? Per què no s’adapten, si tenen tot el que s’ha de tenir per a triomfar? I més encara: quin sentit té triomfar? Què és en realitat triomfar? Com es mesura l’èxit?

                                                                ‘Els somnàmbuls’, de Llàtzer Garcia. © Paco Amate i Sílvia Poch

I amb tot, l’obra és una comèdia que ens remet al goig de viure amb tota intensitat, joves eternament, despreocupats, enamorats, junts i contra tot.

L’obra conserva un tall clàssic de tres actes, amb els dos primers actes excel·lents. Els tres magnífics actors deambulen per un espai circular com d’un circ, sense més elements que la seva veu i els seus cossos. La interpretació dels tres actors, Genís Casals, David Marcè i Laura Pujolàs és veraç i generosa, plena de matisos i emocions, especialment la de Laura Pujolàs, que darrera d’un aspecte fràgil amaga una poderosa personalitat que defensa amb força.

Una proposta honesta i acurada, que xoca amb altres estrenes recents més pretensioses però menys bones.

Molt recomanable!