L’ART O LA VIDA

VAN GOGH
D’Ever Blanchet a partir de les cartes a Theo.
Teatre Gaudí
24/09/2020

Hi ha creador@s que tenen un compromís tal amb la seva obra que va més enllà del seu propi ser, de la seva vida. L’art viu en ell@s d’una manera tan intensa que la resta de mortals només podem quedar-nos bocabadats, fascinats. Uns pocs van admirar aquesta potència creativa en Van Gogh, al seu moment. D’altres, els més, el van titllar de boig, precisament per la incapacitat d’entendre, no ja el seu art, sinó la passió de la seva existència. Qui menysprea la vida, qui sent una força superior que la mera existència és titllat de boig. No és la primera vegada que passa i malauradament no en serà la última.

Però, qui és realment el boig?

Vincent Van Gogh va intentar explicar-ho en un seguit de cartes al seu germà Theo recollides en un volum que s’ha convertit en llibre imprescindible per a tothom que es vulgui dedicar a l’art, sigui quin sigui, i potser també de lectura obligatòria per qualsevol altra persona.

Sentint les Cartes a Theo, no podem deixar de pensar en tantes equivalències entre la pintura i el teatre. De vegades un sent la temptació de preguntar-se: Tant d’esforç... Si no que almenys la pintura queda, allà està, com els quadres de Van Gogh avui dia tant cotitzats.

Ever Blanchet va fer una versió teatralitzada de les Cartes a Theo, que ara, juntament amb Maria Clausó replantegen amb un format acompanyat d’imatges de videoart que signa Nito Cilintano. Un nou espectacle amb el mateix actor, Jaume Garcia Arija, que es transforma talment en el pintor, tal és la simbiosi entre l’un i l’altre, en un difícil monòleg on el pintor teoritza sobre la vida i sobre l’art. Però també sobre qüestions més mundanes del seu entorn, de les persones que poblen el seu entorn i la seva imaginació, de la natura (els famosos gira-sols, els lliris), de l’”artisteig” de l’època (Guaguin, Cézanne, Degàs, Toulouse-Lautrec...), de dones... Un pintor humà, malgrat tot. Garcia Arija “pinta” els quadres en escena a mans plenes, com ho faria Pollock anys més tard, i aquests apareixen esbiaixats, escapçats, complerts, entrellaçats a la pantalla. Les imatges acompanyen i il·lustren el text. I el text arriba coreografiat en una gestualitat precisa i arremolinada a través de l’intèrpret-pintor.

Un bon treball, honest i rigorós.