SMILEY: DESPRÉS
DE L'AMOR
De Guillem Clua
Teatre Aquitàtina
20/10/2020
Poc s’imaginava Guillem Clua l’èxit sense concessions que va tenir el seu primer Smiley quan la va estrenar ara fa vuit anys a la petita sala Flyhard. Van seguir les temporades al Lliure, al Capitol i una llarga gira. L’obra ha estat traduïda a més de cinc idiomes i representada als cinc continents, especialment a Sud Amèrica. Era d’esperar que en sorgiria una seqüela. I aquí la tenim.
Foto: Kiku Piñol
Smiley després de l’amor repeteix
equip amb Albert Triola com a Bruno, absolutament desbocat, divertit i còmplice
del públic i un no menys eficaç Ramon Pujol com a Àlex, el catchas sentimental
que li dona el contrapunt. Una parella de difícil resolució que dalt de l’escenari
funciona de meravella. Han passat els anys respecte al primer Smiley, els personatges
han crescut i es troben a la crisi dels quaranta, Guillem Clua també ha crescut
i finalment el públic també ha evolucionat i cada cop és menys impressionable,
almenys per temes d’homosexualitat. I això és bo. L’humor de Clua és blanc i
clar, com el seu missatge, i teixeix una trama perfecta dins del gènere de
comèdia romàntica. Veient-la un pensa que no difereix massa d’una comèdia
romàntica entre persones de diferent sexe. Els personatges es mouen entre el
seny (amor) i la rauxa (desig) i mostren l’evolució d’un en front a un cert
Peterpanisme de l’altre. Hi ha tendresa i comicitat, dues claus que obren la
porta a l’èxit. I ofici dels tres integrants de l’equip. Hi ha joc i ritme i
complicitats entre ells i amb el públic que riu i s’emociona. Molt ben resolta,
molt ben travada, una obra de la qual s’augura un èxit semblant a l’anterior i
deixa la porta oberta a una tercera part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada