POÈTIQUES MÀSCARES

@KulunkaTeatro @teatrepoliorama #AndreyDorine

André y Dorine

Kulunka Teatro

Teatre Poliorama 

01/06/2016

Al mateix moment en què ressonen les primeres notes de Radiohead al Primavera Sound i alhora també que el Loop inaugura l’exposició de Harun Farocki a la Fundació Tàpies, amb les seves compromeses filmacions, al mateix instant que un colom sobrevola la ciutat..., llavors, al Poliorama, la companyia basca Kulunka Teatro, estrena el seu espectacle André y Dorine. Un bàlsam anclat en el temps del teatre de màscares i de les titelles. Una història que no busca el virtuosisme electrònic, ni la innovació en cap sentit, però amb tot, un emotiu espectacle que captivarà a un ample espectre de públic: joves i ancians, rics i pobres, alts i baixos, cultes i ignorants... Ja que és un llenguatge primigeni que va directe al sentiment.

Tot i la joventut de la companyia i dels seus creadors, l’espectacle gosa tocar un dels temes més tabús de la nostra societat. No tant la mort, sinó la vellesa i més concretament la demència senil, de la qual tots en tenim si no por, sí terror. I ho fa no pas des del sentiment de tràgica desgràcia, ni des de la ràbia per la injustícia: per què a mi? Ni des de l’obscenitat, no; sinó des d’una sàvia sensibilitat. La gradual davallada a l’infern de la no-consciència afecta els qui marxen i els qui es queden aquí. I d’alguna manera obliga a fer un repàs per la vida viscuda fins el moment. Així, n’acaba resultant un motiu d’enyor dolç, de record i repàs vital i també, per què no?, un motiu de felicitat que la companyia expressa de forma còmicament tendra. Finalment, què és la vida si no un fluir dels qui arriben i dels qui se’n van?

Tal com vam gaudir aquesta mateixa temporada amb Hotel Paradiso de l’alemanya Familie Flöz al Teatre Lliure, un thriller en un petit hotel alpí,  la màscara, poc explorada al nostra país, obra una infinitat de llenguatges més subtils que explícits. L’ús del silenci trencat per alguns arpegis musicals, el diàleg de la màscara es produeix únicament amb l’expressivitat corporal. Ni una paraula, cap gestualitat facial, només el cos i un frenètic canvi de vestuari entre bambolines per tal que hi apareguin els personatges principals: pare, mare i fill, amb la cuidadora com a personatge secundari. Una coreografia perfectament pautada on el públic entra en el joc des de la “primera frase”, per anar-se endinsant a la història que resultarà tant més entendridora per l’ús d’aquest llenguatge sense mots.

André y Dorine és el primer de tres espectacles de la companyia. Va estrenar fa 4 anys i des d’aleshores no ha parat de girar per tot el món: des de Nova York a la Patagònia, des de Pekin fins a Kuala Lumpur. Ja van venir a Barcelona la temporada passada amb un èxit espatarrant de crítica i de públic. Ara torna. No se’l perdin!