divendres, 26 d’agost del 2016

PERQUÈ S’HA DE SER BOIG PER A SER NORMAL

PERQUÈ S’HA DE SER BOIG PER A SER NORMAL
@firatarrega @obskene #Manifesta

Escalfant els motors cap a Tàrrega, la companyia Obskené, que ja ens va sorprendre amb el seu multipremiat Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas. Avui ens ha ofert un petit tast del seu nou espectacle, Manifesta. El nom mateix suggereix la voluntat de reivindicació que està present al text i a la dramatúrgia, així com a un caràcter lúdic i festiu de la proposta. Ens trobem a la nova vela de l’Ateneu de 9barris.

Es mostra 20160825_115232.jpg.

Ricard Soler, integrant de la companyia i director de l’espectacle, ens rep amb un hospitalari somriure. Porta el braç en cabestany i se li veu l’inici d’una gran ferida força recent. S’ha trencat la clavícula durant els assaigs. “Però ja estic millor”, ens confessa. El seu CV és impressionant: llicenciat en direcció escènica per l’IT, llicenciat en matemàtica i en enginyeria de telecomunicacions per la UPC, i graduat en flauta pel conservatori, també té estudis de tecnologia de l’espectacle. Actualment viu a cavall entre Barcelona i Montréal becat per La Caixa per realitzar un màster de recerca-creació en arts escèniques a la Universitat de Quebec a Montreal. Sap el que vol i treballa per aconseguir-ho. “Aquests dies estem assajant de tarda i de nit. Ens adaptem a la temperatura de la ciutat”. El 29 ja van cap a Tàrrega on acabaran de polir l’espectacle que estrenen el 8 a l’espai Reguer.

Es mostra 20160825_115349.jpg.

Jordi Duran, director artístic de la Fira de Tàrrega, els dóna suport i ens fa cinc cèntims de la present edició de la Fira, enguany marcat per diferents itineraris amb noms tan suggerents com “Ferran Adrià&Ernest Hemingway” pels més sibarites o “Bruce Lee&Federico Fellini” entre d’altres. Aquest any la programació serà força esponjada per a facilitar-ne els visionats. Inaugura la Fira la companyia francesa Artonik amb l’espectacle The colour of time, inspirat en el Holi Festival de la Índia.
Comença el passi de Manifesta. Molta energia flueix per l’escena emmarcada per un estrany trapezi cúbic i quatre pals xinesos, amb una estètica molt urbana. Més endavant s’hi ubicarà el DJ (Grey Filastine) i unes projeccions amb el text dit i altres imatges.
Es mostra 20160825_112741.jpg.


Conviuen intèrprets de diferents nacionalitats, però com ens diu la coreògrafa Anne Morin estretament vinculada a l’Ateneu de 9Barris (recorden La Fàbrica, Bügé, Àrea Tangent?), “això no ha estat cap problema”. Com tampoc ho ha estat el fet que els artistes provenen de diferents cultures, llenguatges artístics o trajectòries.

Es mostra 20160825_110553.jpg.

La multidisciplinar Ilona Muñoz enceta el passi amb el monòleg radical “Perquè vull” amb una emoció i una potència que traspassen l’escena. Els cossos dels acròbates escalen els pals, fan piruetes, es contorsionen a ritme d’una música frenètica i d’un discurs colpidor.


Casualment, una papallona ha entrat a la vela de l’Ateneu. Aliena a tot travessa l’escenari i es perd de vista enmig de tant de moviment escènic. Crec que ningú més l’ha vist. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada