D'ON SOM D'ON VENIM
de Xavier Escribà
Galeria Marc Domènech
29 Setembre - 14 Novembre 2016
@galeriadomenech @EscribaXavier
De vegades la casualitat, la sort, es fan tangibles. Així va
ser ahir mateix que es va donar la feliç coincidència de ser per Barcelona,
tenir un cert temps lliure i trobar-nos amb Xavier Escribà, l’artista de
Terrades, amb obra als museus Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Eestikunsti
Museum (Tallin), Fonds Municipal d’Art Contemporain (Paris) i a nombroses
col·leccions privades d’arreu del món.
Precisament, seguint amb el fortuna del fat, ens explica que
avui mateix inaugura una exposició a la Galeria Marc Domènech (Ptge. Mercader,
12), just al costat d’on ens trobàvem. http://www.galeriamarcdomenech.com/ca/exposicions-pintors-barcelona/xavier-escriba-don-venim-som
I la fortuïtat fa que tant ell com el
galerista disposen de temps per a mostrar-nos l’obra, a porta tancada, en
exclusiva per a nosaltres sols. Ens diu que D’on venim, on som, títol de la peça, és una obra efímera, única, quasi
performàtica, que mesura no menys de 100m. Això ens encurioseix i ràpidament ja
som dins de la galeria. Es tracta d’un esquelet metàl·lic que l'arquitecte Santi Cabús ha ajudat a dissenyar i capes de pintura formant un tub que ressegueix les parets dels dos pisos de galeria. Una experiència espacial i
temporal que ens endinsa en la biografia de l’autor des del moment del seu
naixement fins l’actualitat. A més anys, més capes de pintura que formen un
degoteig solidificat i suau al tacte. M’agrada l’art que participa de tots els
sentits, també del tacte! Així la corda que ressegueix la vida del pintor es va
fent cada cop més gruixuda. Les experiències, el bagatge, la mateixa vida va
agafant un volum i consistència. La motxilla es va emplenant, el riu es va eixamplant,
el camí és cada cop més ample... Però no per això és més planer. La serpentina de
la vida va entortolligant-se per les sales de la galeria formant una dansa que
oneja amb un moviment que podria semblar el d’una faldilla plisada al
giravoltar. Tots els trams de dos metres són desmuntables i disseccionats en
anys i mesos, no sempre equivalents. Així podem trobar un tram on només hi
passen 8 mesos o bé un altre on hi passen 6 anys i 1 mes. Aquesta reflexió
sobre el temps viscut, sobre la condició efímera de l’existència, Escribà ja va
començar a estudiar-la als 24 anys, quan la seva vida va canviar en va anar a
viure a París i descobrir el seu estil a base de capes de pintura. Així va
crear una obra cap i cua amb seccions de colors primaris i colors complementaris.
Des d’aleshores ha experimentat en diferents obres de capes que van
sobreposant-se les unes a les altres, com màscares que cobreixen una realitat. Des
d’aleshores la vida, per a Escribà, es divideix en seccions de 24 anys. Als
seus 47, està a punt de finalitzar la segona etapa.
En l’obra que exposa actualment hi ha treballat durant set
intensos mesos al seu estudi de Masarac (Alt Empordà) i ho exhibeix en un racó de l’exposició
on mostra les moltíssimes capes de pintura impregnades a l’únic pinzell que ha
utilitzat i a l’únic pot de pintura, ara embotit de colors i formes estranyes.
Art contemporani accidental! L’exposició s’acompanya d’un llibre i per a qui
vulgui adquirir un tram de vida de l’artista també se l’obsequiarà amb una
mostra de les capes que de forma venturosa van anar caient al terra del seu
estudi. Actualment Xavier Escribà participa al projecte Pàgina 23 / art &
utopia https://www.facebook.com/pagina23/
que ha organitzat Clarie Cayla, la seva dona, un espai a l’Alt Empordà de
trobada d’artistes per a parlar, exposar, fer tallers..., i beure un bon vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada