REPOCKER D’ASOS

Les noies de Mossbank Road

d'Amelia Bullmore
Direcció Sílvia Munt
Sala Villarroel
15/12/2017

Cinc actrius parlant de l’amistat i parlant de teatre: l’autora Amelia Bullmore, la directora Sílvia Munt i òbviament les tres magnífiques actrius Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura. Totes cinc formen un repócker imprescindible a la Sala Villarroel amb l’obra Les noies de Mossbank Road.

Bullmore va començar la seva carrera al teatre com actriu. Ara compagina l’escena amb la dramatúrgia i això es nota en el delicat tractament dels seus personatges. Les noies de Mossbank Road (Di and Viv and Rose) narra la història de l’amistat al llarg de la vida de tres noies que comparteixen un pis d’estudiants durant els anys de carrera. La història no és nova, i té quelcom d’estereotipat. Però Bullmore coneix la fusteria teatral per a crear escenes i succeir-les amb fluïdesa. Així passa del riure al plor amb grans dosis de tendresa que amara tota l’obra sense fer-la empallegosa en cap moment.

La directora n’ha sabut copsar aquesta essència intrínsecament teatral per a crear-ne un espectacle que, després del Preu, la configura com una gran directora d’actors. Ha sabut transmetre a les actrius un tractament personalitzat per a cada personatge. Les desenes de detalls, la relació d’amistat, la seva transparent intimitat, el pes de la vida mateixa al llarg dels anys..., ho corroboren. Amb un mínima escenografia d’Enric Planas dibuixa de forma quasi cinematogràfica l’interior de l’apartament que comparteixen les noies així com multitud de localitzacions més on hi transcórrer l’acció.

Finalment el càsting: no podia ser més encertat! Les tres actrius estan magnífiques en tot moment, per bé que potser la Clara Segura brilla més a la primera part i la Marta Marco al final de l’obra, mentre que la Cristina Genebat es manté durant tota l’obra en un nivell elevat. Què sé jo? Estan molt bé les tres! Sembla que l’amistat de les actrius contamina positivament la dels personatges i a l’inrevés. Així ens serveixen els caràcters dels tres personatges radicalment diferents (massa i tot?) amb una naturalitat, i una càrrega d’humanitat que potser superen la mateixa obra i aconsegueixen allò que volem: que ens commoguin. Gràcies noies!