Bèsties
Baró d’Evel Cirk Cie
Mercat de les Flors
A l’inici, dels
temps i de l’espectacle, un ocell va creuar ràpidament l’espai. El seu vol
efímer, fugisser, juganer i lliure crida l’atenció dels espectadors. Simbolitza l’aire. Seguiment ho fa el trot
d’un cavall elegant, digne, fort. La seva presència a escena permet l’únic
ooohhh! del públic al llarg de l’espectacle. Ja que en el Baró d’Evel no hi ha
l’artifici dels lluentons i dels somriures encarcarats del circ tradicional. Tot
flueix en una harmonia aparentment senzilla. En tercer lloc apareixen a escena les
persones, a la fi de la cadena evolutiva, aquí qüestionada. Es mostren complicadament
maldestres, graciosament ridícules, sovint
patètiques. Al llarg de Bèsties es fan paleses les seves ineptituds,
incapaços d’enlairar-se com una au i saltar al buit, arrossegant-se en una
bellíssima coreografia, barallant-se, incapaços de mantenir-se drets. Amb tot,
hi ha dues concessions a l’espècie humana. L’home primitiu, sí que viu en harmonia amb
els animals i en una dansa atàvica que desemboca en un riure sincopat, l’espectacle
proposa un retorn als orígens, en una idea rousseauniana de la humanitat.
L’altra concessió és a la infantesa. La presència de la nena amb la seva
saviesa i tolerància, amb el seu quasi perdó “Era aquí on t’havies amagat?”,
dóna sentit a la humanitat.
Resulta difícil
conceptualitzar un espectacle que entra per la pell i no pas per la raó. La
consciència, que corromp, s’ha de deixar fora de la carpa i senzillament...
gaudir! Aquí l’home no humanitza els animals del circ fent-los passar per l’arc,
sinó que ell mateix s’animalitza, es fon amb el cavall i dorm amb ell, refila
com una au, es pinta i camina com un lloro... Bèsties reclama que l’espectador
es deixi endur per quelcom més íntim, més essencial per a retrobar-se amb
l’infant que tots vam ser, potser amb la bèstia d’on provenim. En un fluid de
sensacions poètiques, de cossos en moviment i de música deixar-se embolcallar
per la màgia d’un viatge d’hora i mitja “over the rainbow”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada