MALA BORMA
De Jordi Casanovas
Direcció Marc Angelet
Sala Muntaner 01/04/2018
L’humor forma part intrínseca de l’ésser humà. És necessari
per a sobreviure i adaptar-se al medi. Malament qui no tingui sentit de
l’humor. L’humor ens consola, ens ajuda a interpretar l’entorn, ens distancia
en moments terribles i sobretot, ens cohesiona com a grup. Qui riu d’aquesta
broma és qui està dins del grup, qui no ho fa, és que n’està fora. L’humor per
tant, exclou. I és que hi ha qui es riu dels altres i qui ho fa d’un mateix. Hi
ha diferència entre Tortell Poltrona i Bertín Osborne y Jorge Arévalo. Per
favor!! Així, doncs, l’humor té unes arrels biològiques però és la cultura qui
regeix les seves normes i els seus límits. Si és que en té? I això és
precisament el que es qüestiona Jordi Casanovas a Mala Broma: on estan els
límits de l’humor? Què diferencia una broma d’una putada? Què es considera de
mal gust o de mala educació? És el context? És qui expressa l’acudit o la
broma? És la intenció amb la que ho fa? Fins on podem suportar una broma?
FOTO de David Ruano
Els tres personatges de Mala broma, excel·lentment interpretats
per Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, es fan bromes de mal gust,
bromes fortes que no poden suportar. Per què? Per ofendre? Per aconseguir un
lloc de treball? Per alliçonar? Per a demostrar o demostrar-se de què són
capaços? Probablement per a totes aquestes coses. En tot cas no crec que ho
facin per a fer riure. Tot i que a l’espectador sí que ens en fa. Casanovas
posa els tres personatges al límit per tal de treure’n el millor i el pitjor de
cadascun.
Però un cop més, aquesta estructura de broma sobre broma i
broma encara més forta, que Marc Angelet relaciona amb La trampa final d’Ira
Levin o La Huella d’Anthony Shaffer, i jo hi afegiria referències a Jo, qué noche! de
Martin Scorsese o The Game de David Fincher... Doncs aquesta estructura de
broma pesada que es va enrevessat, serveix a Casanovas per a treure a la llum
(de l’escenari) temes tant actuals com atemporals: les qüestions de gènere,
laborals, de parella, d’amistat, la soledat, l’èxit, la felicitat... Casanovas
ho fa al seu estil: col·loca l’acció aquí i ara. Però ho fa de manera que transcendeix
el temps i l’espai. Els personatges tenen els seus propis noms a escena i la
situació que es planteja és tan actual que podria estar passant a qualsevol de
les nostres cases, sinó que la trama els porta al límit. Però les qüestions
centrals de què parla Mala Broma, ens qüestionen posant-nos un mirall brutal
que no sempre volem acceptar.
Bravo, bravo, bravo! La sala Muntaner ha exhaurit les
localitats des de l’estrena i segurament seguirà així tota la temporada. Èxit
merescut per a autors, directors i actors que ens tracten al públic d’éssers
intel·ligents. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada