ISABELLA’S ROOM
De Jan Lauwers & Needcompany
Teatre Principal de Girona
06/10/2018
TEMPORADA ALTA
Han patit mai la soledat enmig de la multitud? S’han sentit
com un Robinson Crusoe, únic supervivent d’un naufragi, en una illa deserta? Han
plorat pel sol fet de cantar en grup? Han experimentat mai la individualitat
fent l’amor? Quin és el preu de la llibertat, doncs?
Foto cedida per Temporada Alta
Isabella’s Room és una habitació, un traster sofisticat a París, replet
de figuretes descontextualitzades extretes dels saquejos de l’Àfrica. Fetitxes,
ídols antics, amulets ens obren les portes a un món més enllà de la
realitat, més enllà de la mentida, més enllà dels somnis, més enllà dels
records. L’habitació d’Isabella és com un cervell i els objectes que l’habiten
són les idees, les emocions, els sentiments ancorats al cap d’Isabella, del seu
pare de ficció i del pare de Jan Lauwers, en la realitat.
El mateix Jan Lauwers vestit de dandi ens introdueix al
fascinant món d’Isabella i el seu desdoblat cervell. Els vius parlen amb els morts, la bogeria conviu amb la lucidesa,
la tragèdia amb l’humor, l’absurd... en un ritual atàvic i contemporani. Un
caos organitzat al mil·límetre, un recorregut per les emocions on la música és
tan protagonista com la dansa i la paraula en un cant coral on ens hi unim
tots.
Isabella’s Room és un espectacle obscè, on s’hi mostra tot,
absolutament tot: vida, mort, sexe. Hi ha res més? I precisament ens ho revela la mateixa Isabella, una dona de 69 anys cega, interpretada per la immensa Vivianne De
Muynck. Com un Edip destinada a només veure el seu interior, la invident fa un
repàs de la seva vida dins del marc dels esdeveniments del s. XX: les dues
grans guerres, Hiroshima, la colonització... Criada en una illa per un faroner,
gairebé un mite, i la seva dona Anna, Isabella viu la seva primera mentida
creient que el seu pare és un Príncep del desert, de nom Felix, Felicitat en
llatí. Una altra gran fal·làcia de la humanitat. Descobrir la veritat és
iniciar-se en el dolor. Però Isabella, displicent, resol la seva identitat llançant-se de cap al sexe. L’amour? À quoi ça sert? I adoptant un rol
típicament masculí, acumula amants com qui col·lecciona objectes vinguts d’altres
mons. De l’amor en queden les restes d’un Alexander alienat i del seu nét Frank.
Isabella’s room et persegueix durant hores, dies. Per allà
on vagis la tens present. Al metro, a casa, en la immensa nit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada