TRAVY
D’Oriol Pla
Amb la família Pla Solina
Teatre Lliure – Espai Lliure
03/10/2018
El caos s’ha instal·lat a can Pla Solina. El fill exitós de
la família té carta blanca per a muntar el que vulgui al Lliure, Espai Lliure
de Montjuïc. I el que vol fer és un muntatge amb i per a la seva família, pare,
mare i germana, nissaga de comediants avant-la lettre. Però pretendre governar la confusió que regne a l’hora de dinar,
no és qualsevol cosa. Tothom parla alhora, ningú s’escolta, criden, rondinen, parodien,
riuen..., tot menys centrar-se per a assajar. I és precisament d’aquest
garbuix organitzat d’on fila un espectacle hilarant, tendre i sincer. Un
homenatge a la seva família i un homenatge a l’ofici de joglar, a l’artesania
del teatre i al mestratge del clowns. L’obra és un making of de la mateixa obra.
Teatre dins del teatre? O potser vida dins la vida? Uff! Un altre embolic!
“Què farem?”, pregunta l’Oriol quan finalment el deixen
parlar. “Els clàssics sempre funcionen”, diu el pare i parodia el famós monòleg
de Hamlet “ser o no ser” mentre es fa una estupenda truiteta. Magnífic! Com
també ho és l’esbojarrada paròdia del gran Sevenici (?) mort, en un italià
macarrònic que arrenca la riallada del públic. Cadascú tiba cap a una banda, i
tots se’n surten amb la seva davant la desesperació de l’Oriol. De l’absurd a
la farsa, del contemporani al clàssic, del drama a la comèdia... L’espectacle
funciona! I tot d’una es produeix un gir que ens deixa glaçats.
Vida, mort, riure i plorar, ingeni, veritat i molt d’amor
per al teatre, és el que traspua d’un espectacle rodó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada