LA JAULA DE
LAS LOCAS
Dirigit per
Àngel Llàcer
Teatre
Tivoli
27/09/2018
Gran estrena amb tot luxe al Tivoli. No hi manca de res: de
catifa vermella, photocall i celebrities, com mana un muntatge que diu que ha
costat 2.000.000€. La Jaula de las Locas, és un devessall de glamour, d’exageració,
de crits i de rialles, una bogeria! Una desfilada de lluentons, innombrables
perruques de tots els colors, vestuari exuberant, canons de llums que enfoquen
una escena frenèticament opulent. Fantàstica!
Senyores i senyors benvinguts al país de l’abundància!
Deixem enrere les hipoteques, els acomiadaments improcedents, els ajustos d’empresa
i també els familiars, oblidem les rancúnies i les rivalitats, oblidem la crisi
que ens arrasa! Oblidem-ho tot i endinsem-nos en el meravellós món fúcsia de la
Jaula de las Locas.
Com en el Kit Kat de Cabaret, un esplèndid Ivan Labanda ens
dóna la benvinguda a la Cage aux Folles i dóna pas a un magnífic cos de ball
format per homes, dones i altres. Una festa que continuarà durant dues hores i
mitja. No hi falten trucs per a arrencar l’aplaudiment entusiasta del públic,
amb dobles o triples finals de cada tema, amb crits i bogeries vàries. Tot molt
monya.
A la primera part Àngel Llàcer és l’amo de la festa, el
protagonista i el director de l’espectacle. I a fe que ho aprofita. Està
brillant ficant-se entre i amb el públic, cantant i lluint un charme que li regalima fins per les
orelles. La segona part és més teatral i és on hi té lloc el conflicte entre
una família atípica i una altra de ridículament carca, amb un pare encertadament
caracteritzat com el Rajoy.
La llibertat, més encara, el llibertinatge i sobretot l’amor,
l’amor lliure, guanyen sobre la tradició, la formalitat i finalment la
hipocresia. L’obra va ser escrita fa més de quaranta anys i malauradament encara
té la vigència d’una societat que encara no ha superat la reaccionària
imposició del model de família paterno heterosexual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada