ET QUEDA UN RAU RAU

DIE 120 TAGE VON SODOM
Creació Milo Rau
Cia. Schauspielhaus Zürich i Theater Hora
Teatre Lliure
22/02/2019

Milo Rau, en la seva recerca dels límits de la provocació basa el seu nou untatge textualment en Els 120 dies de Sodoma de Pasolini, amb actors amb síndrome de Down. La diferència és que al film de Pasolini, el marc referencial era la guerra i resultava una crítica ferotge a l’abús de poder, a la violència i, en definitiva, un al·legat contra el feixisme. Desaparegut el monstre de la guerra, no s’acaba d’entendre la violència de Sodoma, en el muntatge de Rau, més enllà de la pura provocació. Ja que si l’objectiu és merament desafiar la consciència del públic, Milo Rau n’és un geni. Ja ho vam comprovar amb les Five Easy Pieces, un experiment teatral sobre l’assassí Marc Dutroux, protagonitzat per cinc criatures.

A Die 120 Tage Von Sodom, Rau converteix els bells i esvelts joves sodomitzats del film de Pasolini, en els actors del Theater Hora amb síndrome de Down. Els seus cossos embotits, la seva parla afectada, i amb tot la seva bona interpretació, guiada pels actors del Schauspielhaus, en fan una obra turbulenta. Amb tot a un li queda el rau rau. Hem vist obres memorables de Femarec sota la direcció de Glòria Rognoni, hem vist els pacients autistes dirigits per Clàudia Cedó i ens hem emocionat. No ens ha passat el mateix amb els actors de Milo Rau. Per què? Un té la sensació que amb els primers, els protagonistes són ells i l’obra s’ha fet a mida de les seves necessitats i aptituds. En tot cas és el públic qui és seduït per les seves (dis)capacitats. Però en l’obra de Rau no és així. L’escatologia dels seus nus, el sexe explícit, la violència teatralitzada, ens allunyen del discurs del film sobre el que s’ha basat Rau. Tendim a pensar que són utilitzats malgrat ells mateixos. Rau té clar el seu discurs, però i els actors?

Més enllà d’aquesta consideració, l’obra també és un al·legat antiabortista. A aquestes alçades! Per sort la medecina ha evolucionat prou com per a preveure malformacions al fetus i donar a la mare la capacitat de decidir. Més enllà de la justícia i de la Llei Divina, per fi les dones podem prendre les regnes de la nostra vida. Per això ens fem l’amniocentesi.  

El discurs de Rau queda ofegat pel pes de la provocació.