I DARRERA DE TOT, LA MORT

NOMÉS LA FI DEL MÓN
De Jean Luc Lagarce
Direcció Oriol Broggi
Teatre La Perla29
14/02/2020

Amb aquest suggerent títol, l’immerescudament poc conegut a Catalunya Lagarce emprèn la impossible tasca de comunicar a la família la imminent i prematura mort. El personatge central, Louis (un sempre solvent David Vert) és qui haurà d’emprendre sense èxit tant difícil comesa. Arriba després de molt temps de ser fora, un diumenge a la casa materna i allà escoltarà els precs, súpliques, queixes, enveges, tristors dels seus germans, cunyada i mare. Aquesta és la fi del món, del seu món, en un anti-clímax amb ressonàncies txehovianes on la impossibilitat de tota comunicació, de tota esperança es fa palesa a través del llenguatge. Els personatges s’expressen a través d’una partitura precisa, entretallada, abrupta i artificiosa on el que callen és precisament més important del que efectivament diuen. Una mena de judici a la seva persona que roman estàtica davant el plor, els crits, la seducció dels quatre personatges que el jutgen com al fill pròdig que torna a casa.

Cartell de Carla Vilaró

Una obra difícil tant per als intèrprets, que aquí se’n surten amb nota, com exigent per al públic a qui requereix atenció i concentració extremes. Però val la pena l’esforç, ja que, un cop salvada la barrera del llenguatge, un s’endinsa al món d’aquesta família aparentment esquinçada i sent que li estan parlant a ell mateix, de la seva pròpia família. Una obra, doncs, universal, on a França ja és un clàssic contemporani.

Sentim les veus callades dels personatges que a través dels seus monòlegs destil·len una tendresa i un amor que corprèn, i contrasta davant d’un Louis hieràtic que senzillament escolta, incapaç d’actuar. I és que nosaltres, el públic i ell mateix, som els únics que sabem que darrera de tot hi ha la tragèdia irremissible de la seva mort. Sorprèn que la única persona amb qui Louis no s’acomiadarà sigui precisament la mare, que marxa, quasi indiferent d’escena i del món com si la parca anés a buscar-la a ella.

Una obra punyent amb una impecable i delicada direcció d’Oriol Broggi on els sentiments més primaris, com la por, brollen a través de la paraula i dels silencis.