SACARINA
De Davide Carnevali
Amb la Ruta 40
Teatre Maldà
20/02/2020
Aquests dies la sala Maldà està disposada com un cafè teatre
on s’hi serveixen terrossos de sucre, ja que la part més dolça de l’espectacle
ens l’enduem els espectadors. Per als actors, Sacarina, un edulcorant tòxic i
artificial.
De les parets en pengen quadres, ja no els de la saga Vilallonga,
sinó amb imatges d’absurds animals, com absurda resulta també la Quihiha, la
gossa de la Lara en off. Els actors deambulen per la sala, repartint escenes
aquí i allà, donant una proximitat, que juntament amb un llenguatge col·loquial
ens apropa molt a les seves realitats. Tot plegat recorda un plató de televisió
en un rodatge d’una sitcom. Abans de començar, la Lara personatge o actriu?, ens
ofereix uns productes cosmètics amb un catàleg i ens explica que amb el sou d’actriu
no en té prou per a viure. Així anem entrant a l’extremadament precària
situació de la majoria d’actors d’aquest país obligats a fer les feines més inverosímils
per tal de sobreviure al dia a dia. No és d’estranyar doncs, que davant d’una
feina que pot capgirar les seves vides surtin les misèries humanes més
rònegues, que vistes en escena resulten divertides, per bé que fan pensar. La interpretació
de tots tres personatges és tan quotidiana i tan verídica, que tret de la rocambolesca
trama, un pot creure’s que s’estan interpretant a ells mateixos. La història
parla de dos amics seleccionats per a fer un pilot d’una sèrie de televisió. Hi
ha un productor no menys desgraciat que ells, que els farà la pirula. Què no
seran capaços de fer per aconseguir la feina?
Simpàtica comèdia amb un transfons de denúncia interessant i una bona direcció de Sergi Torrecilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada