EL TEATRO ESTÁ LLENO DE MUJERES BIGOTUDAS COMO YO

BROKEN HEART STORY

SARAH TURUNEN

Sala Àtrium

29/04/2016

Una escriptora en crisi vol escriure la seva gran obra que parli de grans temes: capitalisme i mort. Llueix un mostatxo ja que simplement les coses li van millor amb bigoti. O això confessa a Alma, el seu alter ego, la seva musa, la seva inspiració, la seva mitja taronja. Una dona tremendament femenina que s’amaga dins l’armari. El seu oposat. Potser ella mateixa.

Però el dia a dia va assaltant l’escriptora bigotuda i acaba per ficar-se dins la seva obra, convertint-se així en la seva autèntica font d’inspiració. La quotidianitat, és doncs, del que aparentment acaba parlant a la seva gran obra. Les visites dels seus pares, una pel·lícula de terror de la tele, el seu gat, una veïna, Beethoven, un latin lover... tots formen part del seu imaginari que va teixint de forma desconnexa, com en un somni. Apareixen imatges que es repeteixen, evolucionen, algunes sembla que no portin enlloc, però totes tenen un sentit.

Però encara que el to sembli de comèdia, que no hi passi massa res i que els grasn temes han quedat apartats, no és així ja que al darrera de l’obra hi ha una forta tristesa, una frustració, que més sembla pròpia de la tragèdia. I aquest és precisament el format de l’espectacle, sinó que el cor resulta tan inversemblant, tant (permetin-m’ho) tan freaky! Que un no pot sinó somriure davant de personatges com la gata Daisy, l’esbudellador sortint d’un telefilm, una mare contorsionant-se per fer anar l’aspirador pels racons més insospitats, un ant darrera d’un sofà... D’aquesta manera Sarah Turunen entra i surt de la comèdia a la tragèdia, de la ficció a la realitat de l’artista, preguntant-se si és possible compaginar una vida formal amb la creació d’un art transcendent? Com immiscuir ambdues dins de l’obra?

L’espai sonor i la música de Cesc X Mor n’és un personatge principal que serveix de fil conductor de la història. Com ho són el fantàstic cor format per Pepo Blasco, Vero Cendoya, David Menéndez i Carmela Poch. Una sempre resolutiva Patricia Mendoza en el paper d’Alma i potser la que ho té més complicat és l’escriptora, la Carla Torres. Tot plegat una embolada que no deixarà indiferent. Desitgem que la companyia La Peleona segueixi donant guerra!