Wasted
De Kate
Tempest
Direcció:
Ivan Morales
Companyia:
Íntims Produccions
Sala Beckett
17/02/2017
Amb aquestes paraules comença Wasted de la rapera Kate Tempest que Ivan Morales i Íntims Produccions
han portat a la Sala Beckett. Promet... El públic estem disseminats per la sala
amb cadires. L’espai és nuu. Les parets de la recent rehabilitada Cooperativa
de Pau i Justícia, ara seu de la Beckett, són prou eloqüents, prou wasted, deliberadament fetes pols. Una
llum de fluorescent ens ataca. Els actors deambulen enmig del públic amb un
espai sonor que acompanya i anirà agafant protagonisme al llarg de l’obra.
Kate Tempest és la nova musa d’una generació desencantada.
Poetessa guardonada i dramaturga, narra històries de joves desencisats. Wasted és la seva primera obra teatral i
en ella narra la festa de record de l’amic comú dels tres protagonistes, el
Dani, la Carlota i l’Edu. Molta festa, molt alcohol, molta droga, molta música
i sobretot moooolta, però mooolta energia. La història és el de menys. Joves
que als vint-i-tants anys es dediquen a viure del record, d’un temps passat que
va ser molt més prometedor que el present que estan vivint. Joves envellits. Es
senten agredits, cansats, farts d’una vida poc estimulant. Fan intents de canvi
que seran frustrats i frustrants, intents d’amor inacabats, intents de fer que
no acaben de ser. I així, tot i l’espectacular adrenalina que desprenen durant
la festa, tot plegat acaba en res, o en ben poc. La festa s’acaba i tots
tornaran a la feina, a casa, a les seves minúscules rutines quotidianes que
tant els escanyen. Wasted: fet
pols... “Quina sort el Toni, morir tan jove!” diu el Dani. Joves sobrevinguts
per una crisi que els enxampa a l’inici de les seves carreres. Podria semblar
que són uns privilegiats per tenir feina, però ja se senten desil·lusionats.
“Aún no tienes años pá votar y ya pasas del rollo de vivir...” cantava Sabina
als anys ’80. Poca cosa ha canviat des de llavors, i probablement forma part de
la condició de “jove”: sentir-se fart de tot.
Tempest representa la nova Sarah Kane, la nova Janis Joplin
amb un argument que podria recordar Night Fever del s. XXI. El jove públic està
commòs i s’identifica amb l’escena més per l’energia que desprenen aquests
joves cossos que pel que s’hi diu.
Ivan Morales segueix la línia d’investigació que va iniciar
amb Sé de un lugar, d’experimentar amb l’espai i la immediatesa dels actors amb
el públic implicant-lo a l’espectacle directament. La jove companyia lleidatana
(iniciada el 2012) Íntims Produccions, es lliuren sense treva a una
interpretació que requereix un gran entrenament i esforç físic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada