QUI NETEJA LA CIUTAT?

CLEAN CITY
Festival Grec
Teatre Lliure-Sala Fabià Puigcerver
14 Juliol 2017

El terme “neteja” té connotacions esgarrifoses: neteja ètnica, netejar un barri de delinqüència... Però a Atenes, i aquí també, qui s’ocupa netejar les cases, les oficines, els teatres no són sinó dones i la majoria dones immigrants.

Durant els moments de màxima crisi econòmica el partit “Golden Dawn” va llançar el crit de “netejar la ciutat d’immigrants, deportats i refugiats”. Anestesis Azas i Prodromos Tsinikoris van recollir el nefast eslògan amb connotacions nazis per a crear-ne un espectacle de tipus social, amb cinc dones immigrants que expliquen la seva història i els canvis produïts els últims anys a Grècia. El discurs de Clean City resulta irònic més que pamfletari i és d’agrair que així sigui. L’obra és en format de teatre social pur i dur. Conté les mancances pròpies d’aquest tipus de teatre amb actrius no-professionals i en aquest cas amb una escenografia que resulta del tot innecessària per al discurs, però manté l’autenticitat de narrar unes vides que encara que succeeixen a Grècia, bé podrien estar passant aquí i ara. L’extrapolació doncs, és directa i funciona. Les cinc dones de fer feines provenen de geografies tan dispars com: Sud-Àfrica, Moldàvia, Filipines, Albània i Bulgària i d’estrats socials i culturals tan dispars com la que era professora d’universitat, l’estudiant d’arquitectura o bé les que senzillament estaven a l’atur. Totes han viscut situacions vexants al seu nou país, però amb tot, totes prefereixen quedar-se a una Grècia que potser no les acull amb els braços oberts, però els ha donat quelcom de què viure. Si no elles, els seus fills estan sortint-se millor parats. La crisi afecta a (quasi) tothom, però a qui més toca és als més desvalguts. Això és així a Grècia i aquí. Dona, pobra i immigrant és una combinació que fa difícil la supervivència a qualsevol banda.

Em sorgeixen moltes preguntes en veure l’espectacle com: què pensen aquestes dones, antigues immigrants, de la nova fornada d’immigració a Grècia? Quina relació mantenen amb el seu país d’origen, amb els seus costums i hàbits? I amb Grècia? Han aconseguit integrar-se, assimilades pels costums grecs? És Grècia un pas per accedir a un Nord més ric i amb més possibilitats?

Resulta interessant que el Festival Grec programi espectacles de tipus social, però no ens hem d’oblidar la quantitat de grups que a casa nostra estan fent una tasca més útil que espectacular per a minories deprimides com l’Antic Teatre i el Teatre Tantarantana i tants centres cívics i casals de barri que de forma més o menys voluntariosa es bolquen a explicar les seves crues històries i reclamar una atenció per a fer-se visibles.  

El públic del Lliure, molts d’ells amb assistenta a casa, aplaudeixen amb fervor una proposta honesta, però que al meu entendre podria aprofundir més en el tema tan interessant que proposen, en detriment de la comercialitat del producte.