REFUGIATS!

Welcome
Josep Rodri-Amebeu Teatre
Masia Castells i Planas
Santa Agnès de Malanyanes (Cardedeu)
12/07/2017

A can Castells i Planas de Cardedeu s’hi ha presentat l’últim espectacle de Josep Rodri, Welcome  que parla del periple que han de patir els refugiats per arribar a Europa. Arribem a Santa Agnès de Malanyanes, sis quilòmetres sobre de Cardedeu, on els germans Castells hi tenen instal·lada vivenda, despatxos i taller d’escenografia. Quan es comença a fer fosc, una comunió d’una cinquantena de persones ens congreguem en cadires improvisades, per terra o drets a l’era de la gran masia dels Castells, i observem per una pantalla imatges de Síria el 2006, abans de la cruenta guerra que encara ara està arrasant el país. Tres músics (acordió, vent i percussió) toquen una alegre cançó popular i alguns ens arrenquem a ballar, fent tirallongues pel prat, entremig de la gent. Tot sembla una festa popular com tantes hem viscut als pobles i llogarrets de les ribes del mediterrani. Tot d’una esclata una bomba i es crea el desconcert i la confusió. La pantalla queda en blanc i la música cessa. Ens indiquen que hem d’agafar una maleta de la pila i utilitzar les lots que ens han prestat moments abans de la funció. Comença així un viacrucis fictici que viurem en primera persona, de les vicissituds que han de patir els refugiats que volen creuar terres i mars per venir a la terra promesa que per a ells és Europa. Enmig de la foscor travessem prats i camins sense saber què ens espera darrera de cada arbre, de cada arbust o de cada revolt. Estem espantats, tot i saber que nosaltres només som part d’una ficció ben construïda. Cada tant, la comitiva s’atura i es desenvolupa una acció, cada cop més cruenta, que els refugiats es troben pel camí. Ens conviden a llegir la nostra història fictícia que portem escrita en un paper dins la nostra maleta, un nen busca de bades la seva mare, una passatgera que no ha pagat és assassinada davant nostre d’un tret al cap. Arrosseguem d’esma les nostres maletes i les nostres ànimes pel camí fins arribar en un viatge circular a can Castells, amb un senyal il·luminat on es llegeix irònicament la paraula: Welcome. Dos personatges estan celebrant les seves noces tot ballant un vals i l'Himne de l'Alegria (himne de la UE) que fon la festa amb una marxa marcial. Els nostres caps suren en un mar fet de tela blava, mentre observem bocabadats l’alegria i joia dels qui tenen més sort. Tot d’una sona una bomba, les lletres il·luminades amb la paraula Welcome es trenquen i tot s’acaba.

Brutal espectacle que ens apropa a una realitat massa repetida els últims anys. La premsa deixa de reportar-ho, ja que l’acumulació de notícies tràgiques del drama dels refugiats va immunitzant els lectors, els espectadors, els radiooients. Una realitat que cal recordar i repetir per a sensibilitzar els públic i obligar així les institucions a complir amb els pactes d’acollida. El mataroní Josep Rodri i Amabeu Teatre, creen un espectacle on l’espectador sent a la pell durant uns minuts la por i la desolació dels qui han hagut de marxar i deixar enrere casa seva i emprendre un incert viatge cap a un món desconegut que, lluny d’acollir-los, els rebrà de forma hostil.

En acabat l’espectacle, els Castells, amb l’hospitalitat que les caracteritza, han muntat un esplèndid sopar a l’era de la seva masia per a la companyia i alguns amics, a base de pa amb tomàquet i pernil, regat amb cervesa i de postres síndria i meló i un dit de ratafia. Enraonem amb Rodri de la dificultat de moure un espectacle, encara que de forma quasi voluntariosa, els festivals (Grec, Temporada Alta) els han girat l’esquena i els ajuntaments, tot i tenir comissions de Refugiats, o bé desconeixen l’interessant i commovedor projecte o bé fan que no ho veuen. Quina llàstima!