FIDELIS
FORTIBUS
Circus
Ronaldo
Festival
Grec
Pl.
Margarida Xirgu
15/07/2017
Estrenat el 2015 sota la direcció de l’holandesa Lotte van den Berg, Fidelius Fortibus ens
parla poèticament de la lleialtat portada al paroxisme de les grans famílies
del circ, de qui Danny Ronaldo forma la sisena generació.
El Circ Ronaldo es vesteix avui de dol. Tots els seus
artistes han mort i estan enterrats a la pista. Només queda l’acomodador que s’excusa
per haver d’anul·lar la funció per raons òbvies. “Non è comico!” reclama desconcertat davant els riures del públic.
Com és possible que podem riure davant la tragèdia d'altri? Quines opinions té el pallasso, es preguntava Heinrich Böll?
Davant la desobediència del públic,
el pobre acomodador (el mateix Danny Ronaldo), es veu obligat a interpretar tots
els papers de la funció. Amb un mestratge pretesament maldestre farà trucs de
màgia hilarants, caminarà sobre al corda fluixa com la bellíssima ballarina, farà
de malabarista, de forçut, de cowboy... Però tot li surt malament. Desesperat,
decideix suïcidar-se penjant-se de l’altíssim trapezi. Però tampoc se’n surt,
ni enfilant-se a un complicadíssim entramat de cadires i creus superposades.
Finalment, inicia un ritual d’acomiadament dels seus companys amb una mística
malenconia que només el bon circ és capaç de transmetre. L’acompanya una música
deliciosa de David Van Keer. El desesperat acomodador va col·locant
metòdicament totes les creus dels fèretres dels seus companys juntament amb els
elements que els caracteritzen i acompanyen, apilotonades les unes sobre les altres.
Un nino que representa el pallasso blanc és l’últim d’acomiadar. I així, com
una màquina extrafeta carregada de poesia, eleva els seus amics, la seva família, el circ ja mort, cap
al cel de la vela.
Mentre hi hagi el Ronaldo, el circ no morirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada