INCÒGNIT
De Nick Payne
Direcció Mònica Bofill
Teatre Lliure (Sala Petita)
02/03/2019
Des d’una òptica científica, el
jove britànic Nick Payne (de qui vam veure Constel·lacions al teatre Àtrium),
combina tres històries per a mirar de resoldre l’eterna qüestió: Qui sóc?
© Ros Ribas
Si la resposta
és que som la memòria de les nostres vivències que anem forjant amb l’experiència
alhora que emplenem els buits que queden amb la imaginació, aleshores, el cas
real del pacient Henry Molaison que va perdre la memòria immediata a partir d’una
atac d’epilèpsia, pot tenir identitat? Molaison no pot recordar el que li acaba
de succeir, així, s’entropessa patèticament durant anys amb la mateixa inexperiència
vital, repetint un cop i un altre les mateixes preguntes, en un bucle etern. Aquesta
història s’entrecreua amb la de Thomas Stoltz Harvey, un patòleg que va robar
el cervell d’Albert Einstein per a examinar-lo i mirar d’entendre, sense èxit,
quina combinació s’amagava darrera d’aquesta ment prodigiosa. I finalment, com en un calidoscopi, la tercera història, aquesta inventada, d’una
neuropsiquiatra, Marta, que intenta entendre’s a sí mateixa, tal vegada tan
perduda que els seus propis pacients. Nick Payne busca una explicació científica
a la crisi d’identitat, les emocions i els sentiments i ho fa amb un toc irònic.
L’obra flueix entre la reflexió intel·lectual i l’acció escènica en una combinació
enginyosa de les tres històries que van combinant-se com una trena,
interpretades per quatre actors que representen fins a vint personatges.
Mònica Bofill, amb la companyia La incògnita recentment
creada arrel de l’espectacle estrenat la temporada passada a la Sala Beckett, ofereix
una posada en escena amb pocs, quasi nuls elements, amb una acció impulsada per
la paraula i una molt ben resolta interpretació dels quatre intèrprets, de qui
destaquem la veterana Victòria Pagès, en un moment dolç de la seva carrera.
Un espectacle interessant i amè amb un autor que haurem de
seguir-li la pista i una companyia que esperem que continuï amb el mateix
encert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada