EL FUTUR
Autora i directora: Helena Tornero
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Tallers
27/03/2019
La play movie que planteja Helena Tornero a El futur és un
viatge iniciàtic de la jove i airada Diana des de Barcelona fins Estocolm en el
flamant Ferrari del seu pare. L’acompanya un misteriós personatge, el Halim, un
immigrant que meravellosament encara creu en l’amor com via de salvació. Cada
frontera que passen la parella d’amics és un focus de tensió que hauran de
superar (oblidem-nos del Tractat de Schengen) no amb poques dificultats. Una
aventura que també els conduirà a creuar les fronteres internes en un traspàs
liminoide de l’adolescència a la maduresa. Afegeix tensió un compte enrere que ens
recorda a cada moment que una catàstrofe necessària i imminent s’haurà de
produir per a que la redempció sigui possible. L’obra serveix a Tornero per a
indagar en temes tan d’actualitat com l’ecologia, el feminisme, l’extrema
situació dels immigrants a Europa, la hipocresia de les autoritats, la guerra...
I en un pla més íntim en el valor real de l’amistat en front a la fal·làcia de
les xarxes socials, les relacions pares fills, l’altruisme... I sobretot, la
importància de la cultura com a eix vertebrador d’una identitat social i
personal. En horari escolar entre setmana, els professors d’institut trobaran
molts temes per a analitzar a les aules, obrir debats, fer-ne reflexions a un
jovent que sembla cada cop més desconcertat.
© David Ruano
Una posada en escena sòbria, quasi nua, ens convida a fer el
viatge amb els dos amics, on la paraula és el motor de l’acció. El públic a
tres bandes ens remet a un espai de debat i de reflexió, més que estrictament de
visionat. Els quatre intèrprets ens endinsen a la història amb una sorprenent
naturalitat que ens apropa l’acció en un llenguatge eminentment contemporani. El
Halim de David Menéndez, aparentment ingenu i magníficament contingut, serveix
de contrapunt a la Diana de Júlia Genís, que es troba a l’altre extrem del
ventall d’emocions amb una ràbia histriònica que no comprendrem el motiu fins
més avançada l’obra. L’Ester Cort i el David Vert, faran la resta de
personatges on ella encarnarà la capacitat de comunió, generositat i
coneixement amb tocs d’humor, mentre que ell serà l’element distorsionador que s’haurà
de sacrificar.
Tot i alguns elements inversemblants que apareixen a la
trama, l’obra flueix com per una autopista cap a un destí programat que de ben
segur no pot ser tal com l’havíem imaginat. En acabat un noi davant meu
exclama: “Pues a mi me ha molado!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada