ÉS INCOMPRENSIÓ? O SENZILLAMENT ESPOLIACIÓ

LA ZANJA
De Titzina
Sala Villarroel
03/04/2019
 

Hi ha espectacles que es couen a foc lent. S'elaboren artesanalment amb una alquímia que anirà destil·lant gota a gota cada gest, cada paraula, cada acció del que representen en escena. És el cas de la companyia Titzina, de Diego Lorca i Pako Merino, formats a l’escola Jacques Lecoq, una de les companyies catalanes amb projecció a l’estranger. De les seves gires per sud Amèrica, i concretament per Perú, n’han creat el seu últim espectacle La zanja. Diria que darrera de l’espectacle hi ha molt de treball de camp, moltes entrevistes, molta documentació, molt d’escrit i encara més de descartat, molts assajos i una intensa preparació física i actoral. El seu treball es basa en el gest, la paraula, la creació de múltiples personatges, un mínim decorat i moltes hores de creació els ha valgut el reconeixement internacional.

La zanja ens parla del xoc cultural entre occident i la resta, entre sud i nord, entre rics i pobres, entre el món rural i la ciutat... Un tècnic d’una multinacional minera, el senyor Miquel, arriba a una remota població peruana per a perforar unes mines d’or recentment descobertes. Amb ell arribarà "el progrés" en forma d'una millora substancial dels serveis, però també amb la vinguda de la corrupció. Haurà de negociar amb l’oposició de l’alcalde de la petita població defensor dels valors ancestrals del poble. Els dos mons es troben, es qüestionen, s'ataquen i es reafirmen. Tot i que òbviament es parla d’espoliació, l’obra no està plantejada com una història de bons i dolents, sinó més aviat d’incomprensió de les diferents cultures i formes d’enfocar la vida, de xoc dels valors i de la mateixa existència. Pot ser que la resposta estigui en els seus ancestres. Així, la trama salta de l’actualitat a la mitologia inca amb l’ombra de Pizarro, el conqueridor i d’Atahualpa últim emperador Inca, en un paral·lelisme lògic. La gent del poble, interpretats per ells mateixos, són qui impregnen d’humor l’espectacle, part del “segell Titzina”, amb tocs de realisme màgic i d’absurd tirant a clown.

Celebrem la valenta programació de la Villarroel amb espectacles com La zanja, que ens remeten a l’esperit de la Villarroel dels seus inicis, els anys ’70-'80.