Hèroe
De Santiago Rusiñol
Teatre Nacional de Catalunya
03/12/2020
L’Hèroe, ens parla de la tornada d’un presumpte heroi de
guerra i el malbaratament que produeix a la seva gent, la seva triomfant tornada.
L’enyor de la pólvora, de l’acarnissament de la batalla i l’addicció a matar i
a fer mal, escampen el dolor entre les persones més properes a aquest pobre
heroi embogit menant-los irremissiblement a la ruïna, no només econòmica, sinó
també moral.
L’Hèroe apel·la a la brutalitat de la guerra, de com
converteix en monstres als qui la viuen, a com desbaraten tràgicament la
convivència a la seva tornada. Els mals de la guerra més enllà del camp de
batalla. I precisament aquesta mala castellanització del títol ens remet a la
guerra sense front que el nostre petit país lliura amb l’imperi espanyol. Si
l’obra fa mofa de les forces vives, Albert Arribas les reforça amb una
divertida interpretació del Jutge de Pau, l’alcalde i el Sargento. Hi ha un ben
resolt esforç per part de la dramatúrgia, com de la direcció de Lurdes Barba de
contemporanitzar l’obra, per bé que l’obra segueix deixant un tuf noucentista.
Avui dia no hi ha herois de guerra! De fet, no hi ha herois
de cap mena. Només hi ha mercat. Però tanmateix el dibuix dels personatges està
tan ben construït que hom pot passar per alt conceptes antiquats com aquest o
bé, la tesi de l’obra que proclama que el treball et dignificarà. Qui pot
creure-s’ho ara? I és que el segle XX i
encara més el XXI han fet molt de mal en aquest sentit.
Una obra ben resolta, molt ben interpretada, amb una
excel·lent direcció d’actors, que farà les delícies dels prohoms de la ciutat
que la vinguin a veure i és que senyores i senyors, “els telers són els herois!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada