L’home de la flor als llavis i…
De Luigi Pirandello, versió de Mario Gas
Teatre Akadèmia
13/12/2020
Una escenari gairebé nu: dues tauletes amb cadires Tonet i una
pantalla. Apareix un antic acomodador vestit de general i ens introdueix a una
Itàlia de mitjans del segle passat, la Itàlia de Pirandello. Amb una aparença
realista però que no ho és, l’acomodador va endinsant-nos en aquest món
metafísic pirandellià. L’obra salta a una escena epistolar entre Piradello, un resolutiu
Xavier Ripoll i la seva musa Marta Abba, aquí una Montse Guallar elegant i
continguda, i d’aquí salta suaument a l’escena central de l’obra, el monòleg de l’autor L’uomo dal fiore in bocca que Àlex Casanovas
broda: la morte quella cosa è? La desgraciada vida de l’autor... Les escenes
aparentment inconnexes agafen una unitat que llisca amablement d’un tema a un
altre, d’un format a un altre, com un rierol. Sembla un passeig per prats en un
dia de primavera, així em vaig sentir jo veient-la. Diuen que els bons directors
es medeixen en les transicions, doncs aquí en tenim un exemple. Tot resulta
acaronador, afable, fi, entranyable. Un espectacle bombó per a submergir-s’hi,
oblidar, passar una estona agradable amb el savoir faire d’uns més que
experimentats actors, un esplèndid director a qui agrada de tant en tant baixar
a les petites sales i apropar-se al públic per a parlar-li de tu a tu, quasi a
cau d’orella. Tot plegat amb una aparent senzillesa i naturalitat que se t’enduu.
Proveu-ho: aneu al teatre Akadèmia i deixeu-vos anar en el balanceig d’aquest
bombó que ens han ofert. Val la pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada