Es tracta d'un teatre popular amb històries de temàtica carolíngia, "chanson de geste" i amor cortès, la més popular de les quals és Il gran duelo di Orlando e Rinaldo per l'amore della bella Angelica. Aquesta obra, com les altres, arriba al seu clímax al moment del duel, quan els personatges lluiten amb les espases i s'esquarteren literalment, és a dir, els salten els braços, les cames o el cap en la contesa. Tot això amenitzat amb un gran terrabastall de cassoles entre bambolines que ambienta l'escena. El públic riu, pica de peus i crida animant l'heroi i vexant el vilà en un ambient de sarau i de festa molt popular.
Els "pupi" medeixen un metre d'alçada i estan construïdes de llauna per a l'armadura, tela i la cara de fusta molt expressiva. La seva gestualitat és molt bàsica amb una vara que parteix del cap o de l'elm del personatge que el marionetista o "pupo" sosté i una altra per a la mobilitat del braç que fa brandar l'espasa a tort i a dret. Els "pupi" recorden les marionetes de Tunis i és que a pocs llocs europeus un pot sentir-se tant a prop d'Àfrica com a Sicília on les influències tant paisatgístiques, com culturals o gastronòmiques són evidents.
A Barcelona queden pocs dies (10/01) per a la clausura de la magnífica exposició Figures del desdoblament. Titelles, màquines i fils dins del projecte IF Barcelona. No us la perdeu! A la primera planta, anomenada Les 7 portes de l'Alteritat, hi ha una mostra en video de La Opera dei Pupi. Però l'exposició és molt més extensa i val la pena entretenir-s'hi força estona.
A Palermo només hi ha no menys de set teatres on s'hi representa La Opera dei Pupi, però el teatre Collegio de Maria de la família Cuticchio és l'únic que en fa una programació estable tot l'any amb la majoria dels 300 episodis de repertori i algunes adaptacions d'altres obres. Des de 1917 que Giacomo Cuticchio va fundar el teatre l'han heretat els seus fills i després els fills dels seus fills en el més pur estil ancestral de fer i representar La Opera dei Pupi.
Amb tot, als anys '60 La Opera dei Pupi va patir una forta crisi que va estar a punt d'acabar amb aquesta tradició, si no fos perquè estudiosos i marionetistes com Antonio Pasqualino i d'altres van aconseguir remuntar la tradició fins que el 2001 va ser considerada patrimoni immaterial per la Unesco.
Antonio Pasqualino juntament amb la seva esposa Janne Vibaek, van fundar el 1975 el Museo International delle Marionette amb un extens mostrari de "pupi" així com una seleccionada mostra de marionetes dels cinc continents. El museu, que es troba a la bonica piazzeta amb el seu nom petita com un ginyol, celebra anualment el Festival Morgana. Representa una oportunitat per als marionetistes sicilians de conèixer la realitat actual de les "opras" de diferents professionals d'arreu del món. Enguany el festival està dedicat a Tadeusz Kantor dins del marc Tadeuzs Kantor, I'm a Goddam Falling, que commemora el centenari del seu naixement. A l'exposició s'hi mostren els terrorífics maniquís de La classe morta (umarla klasa), que Kantor amb el Teatre Cricot 2 va muntar el 1975. També s'hi exposen les marionetes de la Macchine dell'Amore e della morte produïda per Pasqualino el 1987, inspirades en la versió que Kantor va fer el 1937 de La mort de Tantagiles (1894) de Maeterink.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada