XENOS
AKRAM KHAN
Mercat de
les Flors
03/06/2018
Dalt de l’escenari, uns espectadors invisibles asseguts
còmodament en cadires Thonet contemplen la bellesa i la sensualitat d’un magnífic
ballarí d’origen bengalí. És Akram Khan. Un duet de música índia acompanya l’acte.
L’acte resulta elegant, delicat, preciós fins que l’harmonia es trenca de cop. Esclata
una bomba i comença el caos. Les cadires, la tauleta, la gentilesa del ballarí
i dels músics són arrossegades cap a un abisme dalt d’un mur metàl·lic. Ha
esclatat la guerra.
El ballarí ara serà un soldat ras de la Primera Guerra
Mundial. La seva dansa traspuarà a partir d’aquest moment, la por, l’enyor i la
violència pròpies de la guerra, de qualsevol guerra. El mur queda tacat amb
terra composant un fresc on, segons la il·luminació pot semblar el perfil d’un
vell sever, un déu que observa sense actuar; o bé les taques de sang sobre una
pell assaonada d’un soldat ras, o bé una ciutat devastada per les bombes. Les
imatges que proposa Akram Khan poden suggerir tants viatges com l’espectador
sigui capaç d’emprendre. El missatge, però, és clar: por, enyor i violència. I
desconcert.
Por: un magnetòfon antic es transforma en un focus d’un camp
de concentració (o de refugiats...). Envia senyals codificades, mata, ens vigila.
Por, por i més por. La mort imminent, el desconcert. Què hi faig jo aquí? Per què
jo?
Enyor: un grapat de terra a prosceni és la pau, l’origen, la
identitat. El soldat el preserva com un tresor. La terra ens dóna un bri d’esperança,
un futur millor. La pau. “Mare, dona, amics us enyoro tan!”, una carta mai
escrita amb paraules, mai enviada, però sí ballada al so de les bombes. Us
enyoro tan! Quan tot això s’acabi, hi plantaré un arbre. Tornarem a començar.
Tornarà la vida.
Violència: la gestualitat precisa de Khan remet a la
contundència del guerrer. La delicadesa es muta en força, desconcert i
desesperació. Kahn rodola des de l’abisme, s’hi torna a enfilar, gira
desesperadament, cau, s’aixeca... L’afusellen, i ell també mata, mor, reneix...
I la música.
Un quintet de músics apareixen flotant sobre l’abisme
metàl·lic. Un rèquiem electrificant que sembla que vingui del més enllà, ens
consola.
Amb tot, hi ha un bri, una pinya d’esperança per un futur
millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada