PRÓXIMO
Autor i director Claudio Tolcachir
Teatre de Salt
01/11/2019
Festival Temporada Alta
Irònic títol per a una obra d’amor on els dos amants no es
veuran mai, PRÓXIMO. Una íntima relació en què la parella es troba a les
antípodes, no només geogràfiques sinó també psicològiques. Elián és i viu a
Madrid, Espanya, Europa. És un jove consentit, fill d’un corrupte gàngster del “pelotazo”
valencià o madrileny de fa uns anys. És actor i treballa en una sèrie d’èxit de
la tele que s’exporta per tot el món, també a Sud-Amèrica, a Argentina. És
inconsistent, covard, indecís, prepotent algunes vegades, inconscient massa
sovint, aliè al seu entorn, amb un coeficient intel·lectual, especialment d’intel·ligència
emocional, tant escàs com una criatura de teta, ratllant l’estupidesa. Un
personatge que crea un rebuig a l’espectador, si no fos perquè en el fons fa
una mica de llàstima. L’interpreta un Santi Maurin, escàs en recursos. És l’Europa
prepotent, sempre queixosa sense raó.
El seu amant és tot al contrari. Pablo és un noi argentí que
ha marxat a Austràlia per a buscar-se la vida fent el que sigui, víctima d’una
de les terribles crisis que han assolat el país els últims anys. Va canviant de
feines a quina més vexant. Té tots els trets necessaris per a crear una empatia
amb l’espectador: és un perdedor que comparteix habitació i llit per hores, se
li acaba el visat i es queda a Austràlia com a il·legal esquivant la policia. La
seva mare, a qui tant estima, se li està morint a l’Argentina. Encara que fa
temps que viu a Austràlia però no és capaç d’articular una frase en anglès,
està terriblement sol i desemparat. Un compendi de sentiments de desarrelament,
perillositat, frustracions que el personatge va copant gràcies al seu caràcter
fràgil però invencible. Un personatge magníficament forjat a capes d’humanitat
per un esplèndid Lautaro Perotti. L'escenografia també juga a favor d'Argentina amb un devassall d'andròmines aparentment desconnectades que ens remetran als dos continents, a les distants realitats dels dos personatges: una nevera, una tanca de carretera, un sofà desventrat... És l’Argentina agònica, aixafada per tantes
crisis polítiques i econòmiques. La germana Argentina, tant oblidada pels
europeus...
I amb tot, l’amor sorgeix inesperadament a través de les
ones. Internet resulta un aliat per a dues ànimes perdudes que busquen
companyia, escolta, algú a l’altra banda del fil. Amor? No n’estic segura,
potser més aviat compassió, i també teràpia, que d’això els argentins també ens
marquen un gol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada