PRIMER ACTE CULTURAL CONTRA LA SENTÈNCIA

PRIMER ACTE CULTURAL CONTRA LA SENTÈNCIA
de Teresa Petit
amb Oriol Tramvia
Pl. Universitat
04/11/2019

JUDITH- (entra precipitadament amb el diari alçat. Tensió) Censura! En aquest diari hi ha censura!

Sr. PONS.- Perdó??

JUDITH.- Se m’ha censurat un article.

Sr. PONS.- Perdona? I tu qui ets?

JUDITH.- Em dic Judith, sóc col·laboradora del diari. S’ha comès una censura i és imperdonable.

Sr. PONS.- Això creus? I què diu el teu article censurat?

JUDITH.- “Fuenteovejuna contra el Suprem”.

Sr. PONS.- I de què va?

JUDITH.- De la sentència dels presos polítics.

Sr. PONS.- Ja saps quina és la línia editorial del diari respecte aquest tema, oi?

JUDITH.- Absolutament! Per això l’he escrit. Els delictes de rebel·lia i de sedició, no poden ser jutjats individualment. La interlocutòria de l’apartat quatre del segon dels raonaments jurídics diu amb tota claredat:: “Els delictes de rebel·lió i de sedició es caracteritzen per tenir un subjecte actiu plural, (...) Segons les regles de la coautoria, tots /els autors /responen /dels actes /de cadascú.”

Sr. PONS.- Això admet tantes interpretacions com la Bíblia i a partir d’aquí poden sorgir-ne sectes. T’ho imagines? Sectes de la constitució! Hahaha... Els testimonis de no sé on, els del setè cel constitucional, els anabaptistes constitucionalistes, els presbiterians anticonstitucionalistes... Perdó. Segueix.

JUDITH.- Per tant l’article diu que en realitat tots som culpables del mateix delicte. Concretament dic: “amb la voluntat de bloquejar un procés penal d’arrels polítiques i evidenciar l’absurditat de tot plegat proposo l’autoinculpació formal de totes les catalanes que varen donar suport al referèndum amb el seus vots i la sol·licitud que se’ls citi a declarar al Tribunal Suprem. ¿Quién es Fuenteovejuna? Todos a una.”

Sr. PONS.- Bravo! Bravo. Magistral. Però, saps què provocaria això?

JUDITH.- Sí. El col·lapse de les institucions jurídiques del país.

Sr. PONS.- Efectivament.

JUDITH.- Deixem d’acatar ordres de Madrid i fem-nos valer amb dignitat i accions concretes. Ja no volem ser trepitjats, ja no volem ser humiliats. Col·lapsem el poder judicial absolutament vassall del poder polític i aquest del poder econòmic. De quina mena de democràcia estem parlant? De la de CaixaBank? O de què?

Sr. PONS.- CaixaBank és qui paga el teu sou, noia. I el meu també, de pas.  Si ens retiren la publicitat haurem de tancar la barraca. Ves a fer mítings a la Plaça Sant Jaume. Això encara està permès. Necessitem CaixaBank per a sortir cada matí als quioscos. Mira, jo t’entenc i comparteixo el que proposes. Altra cosa és el que podem o no podem publicar. Hi ha coses/

JUDITH.- I la llibertat de premsa?

Sr. PONS.- Coses que no podem/

JUDITH.- Jo pensava que aquest diari...

Sr. PONS.- Coses que no podem publicar!

JUDITH.- Per què no?

Sr. PONS.- Doncs perquè ja estem al punt de mira de/

JUDITH.- De qui?

Sr. PONS.- De Madrid, collons! Mira, noia, m’agrades, m’agrada el teu estil. Em recorda a mi quan vaig començar. Jo també era dels qui m’ho creia. Tots ho crèiem. Saps per què vaig estudiar dret? Doncs perquè sempre he cregut que la revolució s’ha de fer des de dalt. A les barricades no s’hi guanya res. La Caputxinada! N’has sentit a parlar? Jo hi era. El Puig-Antich, el Carrillo, el 23F... Jo ho vaig mamar! Va morir el Franco i els carrers es van omplir de colors. La gent va prendre els carrers, Els carrers eren nostres. Et sona? Van venir els hippies, i la música, Canet! L’amor lliure, els porros... Era waw! Era massa! I nosaltres, “los niños mal de casa bien”, pensàvem que “tot està per fer i tot és possible”, ho coneixes? Tots hem tingut el nostre 15M.

JUDITH.-Aquests joves són la generació del 14 Octubre. També necessiten el seu 15M. Han crescut en la crisi econòmica i ara els espera la precarietat laboral. Si no es revolten ells, qui ho farà?

(Canten)

Vull ser lliure

Vull ser lliure

Vull ser lliure

Ara mateix, ara mateix

I abans de ser un esclau

Enterreu-me sota el fang

I deixeu-me viure en pau i llibertat

Vull justícia,

Vull justícia

Vull justícia

Ara mateix, ara mateix

I abans de ser un esclau

Enterreu-me sota el fang

I deixeu-me viure en pau i llibertat

(SURTEN D’ENTRE EL PÚBLIC CANTANT)