A L’INICI DELS TEMPS...

Bèsties

Baró d’Evel Cirk Cie

Mercat de les Flors 11/12/2015

A l’inici, dels temps i de l’espectacle, un ocell va creuar ràpidament l’espai. El seu vol efímer, fugisser, juganer i lliure crida a l’atenció dels espectadors.  Simbolitza l’aire. Seguiment ho fa el trot d’un cavall elegant, digne, fort. La seva presència a escena permet l’únic ooohhh! del públic al llarg de l’espectacle. Ja que en el Baró d’Evel no hi ha l’artifici dels lluentons, dels somriures encarcarats del circ tradicional. Tot flueix en una harmonia aparentment senzilla. En tercer lloc apareixen a escena les persones, a la fi de la cadena evolutiva, aquí qüestionada. Es mostren complicadament maldestres, graciosament ridícules, sovint  patètiques. Al llarg de Bèsties es fan paleses les seves ineptituds, incapaços d’enlairar-se com una au i saltar al buit, arrossegant-se en una bellíssima coreografia, barallant-se, incapaços de mantenir-se drets. Amb tot, hi ha dues concessions a l’espècie. L’home primitiu, sí que viu en harmonia amb els animals i en una dansa atàvica que desemboca en un riure sincopat, l’espectacle proposa un retorn als orígens, en una idea rousseauniana de la humanitat. L’altra concessió és a la infantesa. La presència de la nena amb la seva saviesa i tolerància, amb el seu quasi perdó “Era aquí on t’havies amagat?”, dóna sentit a la humanitat.

Resulta difícil conceptualitzar un espectacle que entra per la pell i no pas per la raó. La consciència, que corromp, s’ha de deixar fora de la carpa i senzillament... gaudir! Aquí l’home no humanitza els animals del circ fent-los passar per l’arc, sinó que ell mateix s’animalitza, es fon amb el cavall i dorm amb ell, refila com una au, es pinta i camina com un lloro... Bèsties reclama que l’espectador es deixi endur per quelcom més íntim, més essencial per a retrobar-se amb l’infant que tots vam ser, potser amb la bèstia d’on provenim. En un fluid de sensacions poètiques, de cossos en moviment i de música deixar-se embolcallar per la màgia d’un viatge d’hora i mitja “over the rainbow”.

Teresa Petit

petit.bozzo@gmail.com